Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tegarama

Plantilla:Infotaula indretTegarama
Map
 39° 48′ 04″ N, 41° 25′ 43″ E / 39.801169°N,41.428569°E / 39.801169; 41.428569

Tegarama era una ciutat, i també un regne que es va formar durant la crisi de l'Imperi Hitita a la meitat del segle xvi aC, amb Mitanni com a força emergent, a la regió de l'Alt Eufrates, a la futura Armènia.

Durant el regnat d'Hantilis I era una possessió hitita on el rei va combatre amb els hurrites. Allà, aquest rei va fer un parlament a l'exèrcit on volia justificar el seu accés al poder després d'assassinar al seu cunyat Mursilis I.[1]

Després va passar als hurrites probablement durant el regnat d'Ammunas o poc abans, i s'hi va formar un regne hurrita que devia estar sota influència de Mitanni, durant el segle xv aC. Més endavant va ser sotmès pel rei hitita Muwatallis I o per Tudhalias II entre els anys 1420 aC/1400 aC.

Tushratta de Mitanni hi va afavorir una revolta cap al 1360 aC. Subiluliuma I, que encara era segurament príncep hereu, quan anava a reprimir una revolta del regne hurrita d'Isuwa, es va trobar amb la defecció d'aquesta ciutat i regne, i d'altres del voltant, la va atacar i la va sotmetre. En temps de Mursilis II, també es menciona Tegarama en el curs d'una incursió que aquest rei va fer contra Carquemix, i diu que va ser el lloc on es va reunir amb altres tropes del seu exèrcit que havien anat a castigar la ciutat d'Istitina.[2]

Referències

  1. Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Imperio Antiguo. Tres Cantos: Akal, 2000, p. 145. ISBN 8446011239. 
  2. Bernabé, Alberto (ed.). Historia y leyes de los hititas: textos del Reino medio y del Imperio Nuevo. Tres Cantos: Akal, 2004, p. 27, 92 i 135. ISBN 8446022532. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9