|
Taquicàrdia
La taquicàrdia (del grec antic ταχύς / takhýs= ràpid, i καρδία / kardía = cor) és una alteració cardíaca que es caracteritza per la rapidesa exagerada de les contraccions del cor.[1] Convencionalment hom parla de taquicàrdia quan en un adult les contraccions cardíaques són de 100 o més per minut.[2][3]Normalment té un inici i un final gradual. La taquicàrdia sinusal és comuna a la infància i és una reacció normal a diferents situacions fisiològiques o patològiques com la febre, ansietat, anèmia, hipoxèmia, hipotensió arterial, exercici, hipertiroïdisme, hipovolèmia, deshidratació, tromboembolisme pulmonar, isquèmia miocardíaca, insuficiència cardíaca, processos inflamatoris o xoc.[4] Diverses substàncies com l'alcohol, la cafeïna, la marihuana, la cocaïna, l'heroïna, la morfina o la nicotina poden produir també taquicàrdia sinusal. També s'associa, a vegades, de les emocions, dolor, i pensaments que tingui la persona. Si la taquicàrdia no es presenta amb freqüència, pot ser solament estrès, però si aquesta apareix cada dia o diverses vegades al dia pot ser un símptoma d'alguna malaltia.[5] Persones que pateixen la taquicàrdia tenen una vida normal, ja que no és una malaltia greu, encara que si escurça la vida del cor a causa del seu major treball. És més comú en les dones que en els homes. Es recomana descansar en el llit tombat i respirar profundament perquè disminueixi el ritme cardíac. Vegeu tambéReferències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taquicàrdia |
||||||||||||||||||||||||||
