Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sumac

Infotaula d'ésser viuSumac
Rhus Modifica el valor a Wikidata

Rhus typhina Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaAnacardiaceae
SubfamíliaAnacardioideae
GènereRhus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicRhus coriaria Modifica el valor a Wikidata
Venda de l'espècia sumac a Istanbul.

Sumac o tintillaina (Rhus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les anacardiàcies (Anacardiaceae).

Particularitats

Són arbres petits, arbusts i mates que es troben a les zones temperades del món.[1] El gènere Rhus està estretament emparentat amb el gènere Cotinus.

La paraula rhus prové del grec antic i la paraula sumac té el seu origen en els textos de la medicina tradicional de l'edat mitjana.[2]

Actualment les baies del sumac són molt apreciades, s'assequen i s'utilitzen per a condimentar una gran varietat de plats al Magrib i a l'Orient Pròxim.[3]

Taxonomia

N'hi ha unes 250 espècies.

Àfrica
Àsia
Oceania
Mediterrani
Amèrica del Nord

Referències

  1. Rhus L., USDA PLANTS
  2. Etymology of Sumac at Etymonline.com and also at [1] and [2]. Etymology of Rhus at Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology. IV R-Z. Taylor & Francis US, 2000, p. 2306. ISBN 9780849326783. 
  3. Good Food Team «Sumac» (en anglès). BBC Good Food Glossary. Immediate Media Company [Consulta: 20 agost 2022].
  4. Miller, A. 2004. Rhus sp. nov. A. 2006 IUCN Red List of Threatened Species

Bibliografia

  • RO Moffett. A Revision of Southern African Rhus species FSA (Flora of South Africa) vol 19 (3) Fascicle 1.
  • Schmidt, E., Lotter, M., & McCleland, W. (2002). Trees and Shrubs of Mpumalanga and Kruger National Park. Jacana. ISBN 1-919777-30-X.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9