|
Sulfur de zinc
Sulfur de zinc és un compost inorgànic amb la fórmula química ZnS. Aquesta és la principal forma de zinc que es troba a la natura, que principalment es presenta en el mineral anomenat esfalerita. El sulfur de zinc pur és blanc, però les impureses que sovint presenta el fan de color negre. S'utilitza sovint com a pigment. En la seva forma densa sintètica, el sulfur de zinc pot ser transparent, i es fa servir en les gammes d'òptica visible i infraroja. EstructuraEl ZnS existeix en dues formes principals cristal·lines. En les dues formes la geometria de coordinació a Zn i S són tetrahèdriques. La forma cúbica més estable és la d'esfarelita. La forma hexagonal és coneguda en el mineral wurtzita, encara que també es pot produir sintèticament.[1] També es coneix la forma tetragonal en el rar mineral anomenat polhemusita, amb la fórmula (Zn,Hg)S. Aplicacions
HistòriaL'any 1866 el químic Théodore Sidot va informar que el sulfur de zinc presentava fosforescència.[4] El ZnS va ser usat per Ernest Rutherford i altres en física nuclear com detector per escintil·lació.[5] Es fa servir molt com material escintil·lador en detectors de la radiació ionitzant. ProduccióLes fonts típiques de sulfur de zinc són la fosa include, les escòries i els licors adobats.[3] També és un suproducte de la síntesi d'amoníac del metà en el gas natural:
En el laboratori es prepara fàcilment per ignició d'una mescla de zinc i sofre.[6]
Aquesta reacció és la base de l'anàlisi gravimètrica pel zinc.[7] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||
