Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sulfur de zinc

Infotaula de compost químicSulfur de zinc
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular95,9012132 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaZnS Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
S=[Zn] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat4,09 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.185 ℃ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

Sulfur de zinc és un compost inorgànic amb la fórmula química ZnS. Aquesta és la principal forma de zinc que es troba a la natura, que principalment es presenta en el mineral anomenat esfalerita. El sulfur de zinc pur és blanc, però les impureses que sovint presenta el fan de color negre. S'utilitza sovint com a pigment. En la seva forma densa sintètica, el sulfur de zinc pot ser transparent, i es fa servir en les gammes d'òptica visible i infraroja.

Estructura

El ZnS existeix en dues formes principals cristal·lines. En les dues formes la geometria de coordinació a Zn i S són tetrahèdriques. La forma cúbica més estable és la d'esfarelita. La forma hexagonal és coneguda en el mineral wurtzita, encara que també es pot produir sintèticament.[1] També es coneix la forma tetragonal en el rar mineral anomenat polhemusita, amb la fórmula (Zn,Hg)S.

Aplicacions

  • Material luminescent amb addició de fòsfor activador en moltes aplicacions com en els raigs X o panells electroluminiscents.[2] També mostra fosforescència per tenir imureses.
  • Material òptic. Es fa servir en material òptic infraroig.
  • Pigment. Quan es combina amb sulfat de bari forma lithopone.[3]
  • Propietats de semiconductor. Té les propietats d'altres semiconductors com l'arsenur de gal·li.

Història

L'any 1866 el químic Théodore Sidot va informar que el sulfur de zinc presentava fosforescència.[4] El ZnS va ser usat per Ernest Rutherford i altres en física nuclear com detector per escintil·lació.[5] Es fa servir molt com material escintil·lador en detectors de la radiació ionitzant.

Producció

Les fonts típiques de sulfur de zinc són la fosa include, les escòries i els licors adobats.[3] També és un suproducte de la síntesi d'amoníac del metà en el gas natural:

ZnO + H₂S → ZnS + H₂O

En el laboratori es prepara fàcilment per ignició d'una mescla de zinc i sofre.[6]

Zn2+ + S2− → ZnS

Aquesta reacció és la base de l'anàlisi gravimètrica pel zinc.[7]

Referències

  1. Plantilla:Wells5th
  2. Karl A. Franz, Wolfgang G. Kehr, Alfred Siggel, Jürgen Wieczoreck, and Waldemar Adam "Luminescent Materials" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a15_519
  3. 3,0 3,1 Gerhard Auer, Peter Woditsch, Axel Westerhaus, Jürgen Kischkewitz, Wolf-Dieter Griebler and Marcel Liedekerke "Pigments, Inorganic, 2. White Pigments" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2009, Wiley-VCH, Weinheim. doi: 10.1002/14356007.n20_n01
  4. Sidot, T. «. Sur les propriétés de la blende hexagonale». Compt. Rend., 63, 1866, pàg. 188–189.
  5. Plantilla:Greenwood&Earnshaw1st
  6. Sur un nouveau procédé de préparation - du sulfure de zinc phosphorescent" by R. Coustal, F. Prevet, 1929
  7. VogelQuantitative6th

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9