SubrutinaEn computació, una subrutina o subprograma, com a idea general, es presenta com un subalgorisme que forma part de l'algorisme principal, el qual permet resoldre una tasca específica. Alguns llenguatges de programació, com Visual Basic, .NET o Fortran, utilitzen el nom "funció" per referir-se a subrutines que retornen un valor. En llenguatges programació diferents una subrutina pot ser anomenada procediment, una funció, una rutina, un mètode, o un subprograma. A vegades s'utilitza el terme genèric unitat exigible.[1] Una subrutina en ser cridada dins d'un programa fa que el codi principal es detingui i es dirigeixi a executar el codi de la subrutina, en canvi quan es parla d'una macro, el compilador pren el codi de la macro i l'implanta al lloc on va ser escrita la macro, augmentant així el codi font i, per tant, l'objecte. Maurice Wilkes, David Wheeler, i Stanley Gill se'ls atribueix la invenció d'aquest concepte, que van denominar-lo com una subrutina tancada,[2][3] en contrast de la subrutina oberta o macro.[4] Elements de la declaració d'una subrutinaLes declaracions de subrutines generalment són especificades per:
ExemplesPROGRAMA principal instrucció 1 instrucció 2 ... instrucció N ... Subrutina NombreX ....... FI subrutina ... FI PROGRAMA principal. La següent funció en C és l'analogia al càlcul de la mitjana matemàtica. La funció "Mitjana" retorna un valor decimal corresponent a la suma de 2 valors enters d'entrada (A i B): float Mitjana (int A, int B){
float r;
r = (A+B)/2.0;
return r;
}
Així una subrutina anomenada "Mitjana (3,5)" retornarà el valor de tipus real (float) 4,0. Referències
Vegeu també |