Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Subrutina

Diagrama del funcionament d'una subrutina.

En computació, una subrutina o subprograma, com a idea general, es presenta com un subalgorisme que forma part de l'algorisme principal, el qual permet resoldre una tasca específica. Alguns llenguatges de programació, com Visual Basic, .NET o Fortran, utilitzen el nom "funció" per referir-se a subrutines que retornen un valor.

En llenguatges programació diferents una subrutina pot ser anomenada procediment, una funció, una rutina, un mètode, o un subprograma. A vegades s'utilitza el terme genèric unitat exigible.[1]

Una subrutina en ser cridada dins d'un programa fa que el codi principal es detingui i es dirigeixi a executar el codi de la subrutina, en canvi quan es parla d'una macro, el compilador pren el codi de la macro i l'implanta al lloc on va ser escrita la macro, augmentant així el codi font i, per tant, l'objecte.

Maurice Wilkes, David Wheeler, i Stanley Gill se'ls atribueix la invenció d'aquest concepte, que van denominar-lo com una subrutina tancada,[2][3] en contrast de la subrutina oberta o macro.[4]

Elements de la declaració d'una subrutina

Les declaracions de subrutines generalment són especificades per:

  • Un nom únic a l'àmbit: nom de la funció amb el qual s'identifica i es distingeix de les altres. No hi podrà haver una altra funció ni procediment amb aquest nom (excepte sobrecàrrega o polimorfisme en programació orientada a objectes).
  • Un tipus de dada de retorn: tipus de dada del valor que la subrutina retornarà en acabar la seva execució.
  • Una llista de paràmetres: especificació del conjunt d'arguments (poden ser zero, un o més) que la funció ha de rebre per realitzar la seva tasca.
  • El codi o ordres de processament: conjunt d'ordres i sentències que ha d'executar la subrutina.

Exemples

PROGRAMA principal
 instrucció 1
 instrucció 2
 ...
 instrucció N
 ...
 Subrutina NombreX
 .......
 FI subrutina
 ...
 FI PROGRAMA principal.

La següent funció en C és l'analogia al càlcul de la mitjana matemàtica. La funció "Mitjana" retorna un valor decimal corresponent a la suma de 2 valors enters d'entrada (A i B):

float Mitjana (int A, int B){
 float r;
 r = (A+B)/2.0;
 return r;
}

Així una subrutina anomenada "Mitjana (3,5)" retornarà el valor de tipus real (float) 4,0.

Referències

  1. U.S. Election Assistance Commission. «Definitions of Words with Special Meanings». Voluntary Voting System Guidelines, 2007. Arxivat de l'original el 2012-12-08. [Consulta: 14 gener 2013].
  2. Wheeler, D. J.. «The use of sub-routines in programmes». A: Proceedings of the 1952 ACM national meeting (Pittsburgh) on - ACM '52, 1952, p. 235. DOI 10.1145/609784.609816. 
  3. Wilkes, M. V.; Wheeler, D. J.; Gill, S. Preparation of Programs for an Electronic Digital Computer. Addison-Wesley, 1951. 
  4. Dainith, John. «"open subroutine." A Dictionary of Computing. 2004..». Encyclopedia.com. [Consulta: 14 gener 2013].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9