Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Subfusell

Infotaula d'armaSubfusell
Tipuscarrabina i pistola Modifica el valor a Wikidata

El subfusell [1] és una arma de foc llarga força lleugera i manejable, de canya molt més curta que el fusell, que dispara munició de pistola, però a ràfega, com la metralladora (tot i que els subfusells actuals també poden disparar tret a tret). Pot dur culata fixa o, més sovint, desplegable.

Precisions terminològiques

Col·loquialment, aquesta mena d'arma sovint és anomenada "metralleta" pels civils; emperò, el terme tècnic, i l'únic emprat entre els especialistes, és subfusell. D'altra banda, cal evitar de confondre el subfusell amb armes força diferents com són la metralladora, el fusell metrallador i el fusell d'assalt; aquesta mena de confusions és bastant habitual en la parla col·loquial catalana, i a voltes s'ha arrossegat a obres terminològiques; per exemple, el Diccionari visual Duden, altrament obra valuosíssima, que anomena "pistola metralladora" el subfusell (així com anomena "fusell metrallador" el fusell d'assalt i "metralladora" el fusell metrallador).

Un subfusell clàssic: l'MP40 del Tercer Reich

Història

Els primers subfusells d'èxit foren el Beretta model 1918, italià, i l'MP 18 alemany (d'Hugo Schmeisser).

El subfusell fou molt desenvolupat en entreguerres, amb exemples tan destacats com el Thompson M1928 estatunidenc (icona de l'exèrcit d'aquell país i, alhora, tòpic dels films de gàngsters). Emperò, no se'n descobrí la vàlua militar real fins al seu ús massiu a la Guerra del Chaco (1932-1935) i, encara més, a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

El subfusell conegué la seva edat d'or durant la Segona Guerra Mundial, en què fou emprat massivament i tingué un paper decisiu (basta evocar armes mítiques com el citat Thompson M1928, l'Sten britànic, el PPX soviètic o l'MP40 del Tercer Reich); així com en les guerres anticolonials posteriors.

Un subfusell de disseny i fabricació catalans fou el Labora Fontbernat M-1938. Avui dia el subfusell és arma utilitzada sobretot de cossos de seguretat.

Un subfusell clàssic: l'Uzi israelià (1948)

Armes de defensa personal

Arma de defensa personal alemanya H&K MP7, amb carregador de 20 cartutxos i visor.

Les armes de defensa personal (o PDW per les inicials de personal defense weapon) es van desenvolupar a final de la dècada de 1980 com una evolució dels subfusells. L'objectiu era donar resposta a una sol·licitud oficial per part de l'OTAN per a substituir els subfusells de calibre 9 mm Parabellum. Els PDW són armes de foc compactes i els trets de les quals són capaces de penetrar una armilla antibales. Equipen sobretot tropes no combatents o de suport (com la tripulació d'un vehicle blindat o d'artilleria), així com forces especials i policials en situacions de combat proper o urbà.[2][3]

Un exemple destacar és el FN P90 disseny belga introduït el 1991 en configuració bullpup i un calibre de nova factura. Compta amb un carregador amb 50 cartutxos situat horitzontalment sobre el canó, així com punt de mira amb reflector integrat i controls completament ambidextres.[4] Empra una munició dissenyada especialment per a ser capaç de penetrar blindatge el FN 5,7×28mm amb un calibre reduït i on la bala assoleix una gran velocitat.[2][3] Un altre exemple és el subfusell alemany Heckler & Koch MP7 amb una aparença més comuna. Aquest utilitza el sistema de pistó accionat per gasos del fusell d'assalt HK416 però té un disseny molt lleuger i empra una munició dissenyada també especialment per aquesta arma de calibre 4,6x30mm.[5]

Referències

  1. «Subfusell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Miller, David. The Illustrated Directory of 20th Century Guns. Londres: Salamander Books Ltd., 2001. ISBN 9781840652451. 
  3. 3,0 3,1 Oliver, David. «In the Line of Fire». Global Defence Review, 2007. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2006. [Consulta: 19 octubre 2009].
  4. Kevin, Dockery (2007). Future Weapons. New York: Berkley Trade. ISBN 9780425217504
  5. Cutshaw, Charles Q. «Heckler & Koch's cutting-edge compacts G36C and MP7 PDW: when less really is more». Guns Magazine.

Bibliografia

  • Blackmore, Howard L. Firearms. London: Studio Vista, 1964. (Duton Vista pictureback; 2)
  • [Myatt, Frederick]. Guía ilustrada de subfusiles. Barcelona: Orbis, cop. 1986. (Tecnología militar; 20) ISBN 84-7634-595-X
  • Reid, William. Les armes. Fribourg: Hattier, DL 1984. ISBN 2-218-06979-2
  • Weeks, John. Armas de infantería. Madrid: San Martín, DL 1974. (Historia del siglo de la violencia. Armas; 18) ISBN 84-7140-096-0

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9