Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Stentor (ciliat)

Aquest article tracta sobre el gènere d'organismes unicel·lulars. Si cerqueu l'herald mitològic grec, vegeu «Estentor».
Infotaula d'ésser viuStentor
Stentor Modifica el valor a Wikidata

Stentors col·locats sobre fulles de miriofil·les
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneChromista
FílumCiliophora
ClasseHeterotrichea
OrdreHeterotrichida
FamíliaStentoridae
GènereStentor Modifica el valor a Wikidata
Oken, 1815
Tipus taxonòmicStentor muelleri Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
EpònimEstentor Modifica el valor a Wikidata

Stentor, és un gènere de ciliats heteròtrofs filtradors. Usualment, tenen forma de trompeta i poden arribar a tenir mides de fins a dos mil·límetres; són, per tant, uns dels organismes unicel·lulars més grossos que es coneixen. Es reprodueixen asexualment a través de fissió binària.[1]

Descripció

El cos, o còrtex, té, generalment, forma de trompeta, d'on prové el nom del gènere com a referència a l'herald mitològic grec estentor que, segons deia Homer, tenia la veu tan forta com la de cinquanta homes junts. Els Stentor poden arribar a tenir mides de fins a dos mil·límetres; són, per tant, uns dels organismes unicel·lulars més grossos que es coneixen. Els Stentor poden tenir diferents colors: per exemple, S. coeruleus pot semblar blau a causa de la presència d'estentorina, un pigment natural.

Usen un anell dels cilis prominents al voltant del pavelló (o campana) de la trompeta per assistir en l'alimentació i el moviment.

Són capaços de regeneració: petits fragments amputats poden créixer i convertir-se en nous organismes plens. Cada cèl·lula té un macronucli i diversos micronuclis (vegeu ciliats).

Com és el cas en molts protozous d'aigua dolça, els Stentor tenen un vacúol contràctil. Puix que la concentració de sal dins la cè·lula i a l'aigua dolça envoltant és diferent, els Stentor han d'emmagatzemar l'aigua que els entra per osmosis i llavors alliberar-la des del vacúol.

Ecologia

Aquests protists són comuns a tot el món en llacs i rierols d'aigua dolça; S. multiformis és l'única espècie que s'ha trobat en biòtops marins, d'aigua dolça i fins i tot terrestres.

Normalment, s'adhereixen a filaments d'algues o detrits.

Algunes espècies de Stentor, com S. polymorphus, poden viure simbiòticament amb determinades espècies d'algues verdes Chlorella. Després de ser ingerides, les algues viuen mentre el seu hoste absorbeix els nutrients produïts, mentre que les algues, al seu torn, absorbeixen i s'alimenten de residus metabòlics del Stentor.

Els Stentor reaccionen a les pertorbacions exteriors cloent-se en forma de bola.

Sistemàtica

El gènere conté més de vint espècies descrites.[2][3]

  • Stentor araucanus
  • Stentor baicalius (syn. Stentor pygmaeus)
  • Stentor barretti
  • Stentor caudatus
  • Stentor coeruleus
  • Stentor cornutus
  • Stentor elegans
  • Stentor fuliginosus
  • Stentor igneus
  • Stentor introversus
  • Stentor katashimai
  • Stentor loricatus
  • Stentor magnus
  • Stentor muelleri (syn. Stentor felici)
  • Stentor multiformis (syn. Stentor gallinulus, =S. nanus)
  • Stentor multimicronucleatus
  • Stentor niger
  • Stentor polymorphus (syn. Stentor pediculatus)
  • Stentor pyriformis
  • Stentor roeseli

El gènere va ser anomenat el 1815 pel biòleg alemany Lorenz Oken (1779–1851).[4]

L'espècie tipus del gènere és Stentor muelleri Ehrenberg, 1831. Segons anàlisis moleculars recents, el gènere sembla ser monofilètic i relacionat amb el gènere Blepharisma.[5]

Galeria de vídeos

Stentor muelleri en lorica mucós
Stentor coeruleus dividint-se (fissió binaria)
Stentor muelleri, 1000X magnificat

Referències

  1. «Stentor». Microbewiki.kenyon.edu. Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 20 juny 2014].
  2. Kumazawa, H. J. Plankton Res., 24, 1, 2002, pàg. 69–75. DOI: 10.1093/plankt/24.1.69 [Consulta: free].
  3. Foissner, W.; Wölfl, S. J. Plankton Res., 16, 3, 1994, pàg. 255–289. DOI: 10.1093/plankt/16.3.255.
  4. Vegeu:
  5. «Còpia arxivada». J. Eukaryot. Microbiol., 54, 1, 2007, pàg. 45–8. Arxivat de l'original el 2020-10-22. DOI: 10.1111/j.1550-7408.2006.00147.x. PMID: 17300519 [Consulta: 1r març 2022].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9