Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sprachraum

En lingüística, una sprachraum (/ˈsprɑːkraʊm/; alemany: [ˈʃpʁaːxˌʁaʊm]:, "espai de la llengua") és una regió geogràfica on es parla la mateixa primera llengua o el mateix grup de llengües, amb variacions dialectals.

Característiques

La majoria de sprachraums no segueix fronteres nacionals. Per exemple, la meitat d'Amèrica del Sud forma part de l'sprachraum espanyola (Hispanofonia), i un país petit com Suïssa es troba a la intersecció de tres Sprachraums. Una Sprachraum també pot estar separada per oceans.

Les quatre principals sprachraums occidentals són les de l'anglès, el castellà, el portuguès i el francès (segons el nombre de parlants). L'sprachraum anglès (Anglosphere o anglosfera) recorre tot el globus, agrupant el Regne Unit, Irlanda, Estats Units, Canadà, Austràlia, i Nova Zelanda; degut a les moltes colònies britàniques que han adoptat l'anglès com la seva llengua oficial, conjuntament amb les llengües locals (així com l'Índia o Sud-àfrica). La sprachraum francesa (Francophonie o Francofonia). La Francophonie també és el nom d'una organització internacional composta per tots els països on el francès és llengua oficial.

La sprachraum portuguesa o Lusosfera o Lusofonia (en portuguès: Lusofonia) és una entitat cultural que inclou els països on el portuguès és la llengua oficial, i a més, la diàspora portuguesa. També inclou persones que potser no tenen ancestres portuguesos però estan culturalment i lingüística lligats a Portugal. La Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (en portuguès: Comunidade dos Países de Língua Portuguesa, abreujat a CPLP) és l'organització intergovernmental de la Lusofonia, aquelles nacions en què el portuguès és llengua oficial.

Per extensió, una sprachraum també pot incloure un grup de llengües relacionades, com per exemple, la sprachraum escandinava, que inclou Noruega, Suècia, Dinamarca, Islàndia, i les illes Fèroe, mentre que la sprachraum finesa està conformada per Finlàndia, Estònia i àrees adjacents d'Escandinàvia i Rússia.

Fins i tot dins d'una sola sprachraum hi poden haver diferents llengües relacionades, també anomenat continu dialectal. Un exemple clàssic és el de les varietats de xinès, que són mútuament inintel·ligibles en les seves variants parlades, però normalment es consideren la mateixa llengua i tenen un sistema d'escriptura no-fonètic unificat. L'àrab també té una situació similar, però el seu sistema d'escriptura (l'abjad) reflecteix la pronunciació i la gramàtica d'una llengua literària comuna (l'àrab modern estàndard).

Exemples

Llengües germàniques

  • Anglosphere (l'Anglosfera)
  • Unió de la Llengua Neerlandesa
  • Entitats territorials on l'alemany és llengua oficial
  • Grup de les llengües germàniques europees

Llengües romàniques

Altre llengües Indo-Europees

Altres llengües

Vegeu també

Fonts

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9