|
Sono stato io
Sono stato io (en italià He estat jo) és una pel·lícula de comèdia dramàtica italiana del 1973 dirigida per Alberto Lattuada.[1][2] Pel seu paper Giancarlo Giannini fou premiat amb el Premi Sant Sebastià d'interpretació masculina al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1973.[3][4] SinopsiEl jove Biagio Solise viu a Milà on neteja de dia en un gratacel i fa de comparsa a La Scala de nit. Biagio somia que es fa famós de qualsevol manera, fins que un vespre al teatre on treballa, arriba l'oportunitat: la primera dama Gloria Strozzi és estrangulada al seu vestidor per un desconegut i Biagio escampa pistes per tot el vestidor per culpar-se l'assassinat. L'endemà, els diaris de tot el món parlen de l'assassinat de la cantant lírica, anomenant-lo el “crim del segle”, Biagio finalment és feliç. Mentrestant, Biagio construeix una coartada i, després d'un cert esforç, la policia el deté. El seu nom es troba a tots els diaris, tot va segons els seus plans, i es posa en contacte amb anuncis i pel·lícules. Mentre comença el procés. Biagio utilitza la seva coartada de ferro a última hora i riu mentre el fiscal demana que se'l condemni a trenta anys de presó. Però de la mateixa manera que Biagio utilitza la seva arma secreta, és a dir, el testimoni del Cavalier Toluzzi que l'hauria d'haver absolt, el cavaller mor d'un atac de cor fins i tot abans de testificar. De manera que Biagio és condemnat a trenta anys per un assassinat que mai no va cometre. Al final és traslladat al centre penitenciari de l'illa de Pianosa, sol i oblidat per tots. Repartiment
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
