Sonata per a violí en fa major (HWV 370)
La Sonata per a violí en fa major (HWV 370) és una obra per violí i teclat (clavicèmbal) que es creia que fou composta per Georg Friedrich Händel. Diversos experts actuals posen en dubte l'atribució a Händel, i la consideren una obra espúria. La sonata es coneix també com a Opus 1 núm. 12, i fou publicada el 1732 per Walsh. Altres catàlegs de música de Händel la referencien com a HG xxvii,42; i HHA iv/4,40.[1] Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a violí, i la van publicar com a Sonata XII.
MovimentsLa sonata consta de quatre moviments:
(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.) Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|