Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Slesvig

Plantilla:Infotaula geografia políticaSlesvig
Schleswig (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi urbà Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 54° 30′ 55″ N, 9° 34′ 11″ E / 54.5153°N,9.5697°E / 54.5153; 9.5697
EstatAlemanya
Estat federatSlesvig-Holstein
Districte ruralDistricte de Slesvig-Flensburg Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població25.904 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.066,01 hab./km²)
Geografia
Superfície24,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSchlei Modifica el valor a Wikidata
Altitud1 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal24837 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic04621 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webschleswig.de Modifica el valor a Wikidata

Facebook: stadtverwaltungschleswig Instagram: stadtschleswig Modifica el valor a Wikidata
Casa de la vila del 1793
Mapa del centre històric de Slesvig el 1871

Slesvig (baix alemany: Sleswig, alemany: Schleswig, danès: Slesvig, frisó: Schlaswik, neerlandès: Sleeswijk) és una ciutat lliure (sense districte) a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya, amb 24.015 habitants,[1] una baixada de 822 habitants respecte a 2005. Té una minoria de parla danesa protegida. Està situada al fons d'un llarg braç de mar del Bàltic, l'Schlei, o en baix alemany Slie, que va donar-li el nom: Slesvig = 'vic del Slie'. És la capital administrativa del districte de Slesvig-Flensburg.

Història

La història de la ciutat de Slesvig s'associa amb la seva situació geogràfica: al fons del braç de mar Slie, a l'indret en què la distància per via terrestre entre el mar del Nord i el mar Bàltic era el més curt, un avantatge a l'inici de l'edat mitjana, quan hi havia poques carreteres practicables i les vies aquàtiques tenien un paper preponderant. Al nord de la ciutat, es trobava una colònia vikinga anomenada Haithabu o Haddeby, a la cruïlla de l'Ossenpadd de Wedel cap a Viborg (Dinamarca) i de la ruta d'Hollingstedt cap al Schlei.[2]

La ciutat vikinga de Haithabu al marge occidental del llac Haddebyer Noor, a uns cinc quilòmetres al sud del futur Slesvig, va ser el centre comercial més important entre la fi del segle viii i l'any 1064. Aleshores, Sliastorp (= Slesvig) només era un petit assentament secundari. Ja al 850, s'hi documenta una església, fundada probablement per Anscari de Bremen. Enric I va combatre els vikings i va sotmetre Haithabu. El 948, Otó I del Sacre Imperi romanogermànic va fundar la diòcesi d'Haithabu. El 1050, la ciutat va ser parcialment assolada durant una batalla entre Esvend II de Dinamarca i Harald III de Noruega. El 1066, els eslaus occidentals van saquejar Haithabu. La població i la diòcesi van traslladar-se vers el poble de Sliastorp i van abandonar Haithabu per sempre.

Des d'aleshores, Slesvig va desenvolupar-se com a ciutat. El primer esment escrit d'una catedral data del 1134. Els bisbes van construir un castell en una illa al Schlei, les restes del qual es troben sota l'actual castell de Gottorp. El 1268, el bisbe va haver de cedir la seva residència al duc de Slesvig. El 1340 passà als Schauenburg, comtes d'Holstein. Slesvig va cedir el seu paper de centre comercial interregional a la ciutat de Lübeck en plena expansió.

El 1460, al regne de Cristià I de Dinamarca, després del tractat de Ribe, la ciutat passà a la corona danesa fins al 1864, quan Prússia va annexionar-la després de la Guerra dels ducats.

Monuments i llocs d'interès

Referències

  1. Bevölkerung der Gemeinden in Schleswig-Holstein am 31.03.2010 Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine., (Població als municipis de Slesvig-Holstein), Oficina d'estatistica de Slesvig-Holstein, in: Statistische Berichte, edició 9 de setembre 2010
  2. Harald Rossa, Geschichte der Stadt Schleswig Arxivat 2011-06-08 a Wayback Machine., Suite101 Arxivat 2011-07-12 a Wayback Machine., 12 de març 2008 (traducció: La història de la ciutat de Slesvig)


Municipis del districte de Slesvig-Flensburg Escut de Slesvig-Flensburg
Ahneby | Alt Bennebek | Arnis | Ausacker | Bergenhusen | Böel | Böklund | Bollingstedt | Boren | Borgwedel | Börm | Böxlund | Brebel | Brodersby | Busdorf | Dannewerk | Dollerup | Dollrottfeld | Dörpstedt | Eggebek | Ekenis | Ellingstedt | Erfde | Esgrus | Fahrdorf | Freienwill | Gelting | Geltorf | Glücksburg (Ostsee) | Goltoft | Grödersby | Groß Rheide | Großenwiehe | Großsolt | Grundhof | Handewitt | Harrislee | Hasselberg | Havetoft | Havetoftloit | Hollingstedt | Holt | Hörup | Hürup | Husby | Hüsby | Idstedt | Jagel | Janneby | Jardelund | Jerrishoe | Jörl | Jübek | Kappeln | Kiesby | Klappholz | Klein Bennebek | Klein Rheide | Kronsgaard | Kropp | Langballig | Langstedt | Lindewitt | Loit | Lottorf | Lürschau | Maasbüll | Maasholm | Medelby | Meggerdorf | Meyn | Mohrkirch | Munkbrarup | Neuberend | Nieby | Niesgrau | Norderbrarup | Norderstapel | Nordhackstedt | Nottfeld | Nübel | Oersberg | Oeversee | Osterby | Pommerby | Quern | Rabel | Rabenholz | Rabenkirchen-Faulück | Ringsberg | Rüde | Rügge | Satrup | Saustrup | Schaalby | Schafflund | Scheggerott | Slesvig | Schnarup-Thumby | Schuby | Selk | Sieverstedt | Silberstedt | Sollerup | Sörup | Stangheck | Steinberg | Steinbergkirche | Steinfeld | Sterup | Stolk | Stoltebüll | Struxdorf | Süderbrarup | Süderfahrenstedt | Süderhackstedt | Süderstapel | Taarstedt | Tarp | Tastrup | Tetenhusen | Tielen | Tolk | Treia | Twedt | Uelsby | Ulsnis | Wagersrott | Wallsbüll | Wanderup | Wees | Weesby | Westerholz | Wohlde
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9