Sistema de classificació APG IIIEl sistema APG III és la més recent versió del sistema de classificació de les plantes amb flors. Es va publicar l'octubre de 2009 per l'APG, al Diari Botànic de la Linnean Society, sis anys i mig després del seu predecessor, el sistema APG II que es va publicar a la mateixa revista.[1][2][3] L'octubre de 2009, els membres de la Societat Linneana de Londres van proposar una classificació formal filogenètica de totes les plantes de la terra, compatible amb la classificació APG III.[4] Això era necessari, ja que els botànics sovint estaven en desacord sobre la categoria taxonòmica que als grups se'ls assignava. Aquest sistema de classificació de plantes és marcadament diferent dels anteriors publicats, anomenats "tradicionals" i basats exclusivament en criteris morfològics. Aquests sistemes "tradicionals" heretaven moltes de les hipòtesis sobre l'evolució de les plantes que estaven integrades en sistemes anteriors, de manera que no hi havia diferències substancials entre un i altre sistema de classificació. Amb l'arribada de les anàlisis moleculars d'ADN i la incorporació de les mateixes a les anàlisis de filogènia, es descobriren relacions entre les plantes que obligaven a desfer-se de moltes hipòtesis llargament acceptades envers llur evolució, i a causa del fet que l'arbre que es va desprendre de les anàlisis de filogènia mostrava grans diferències amb el que s'havia fet fins aquell moment (per exemple, que l'angiosperma basal sigui Amborella), els botànics es van veure obligats a refer de forma dràstica la classificació de les plantes. L'esforç conjunt ha derivat en les publicacions signades pels 3 succecius APG. Canvis realitzatsEls coneixements més recents de la filogènia de les angiospermes generaren forces canvis en la circumscripció de moltes famílies i en llur classificació, així com l'addició d'alguns ordres nous. En concret ha estat de gran èxit (producte d'un gran esforç) ubicar filogenèticament a les angiospermes paràsites, la majoria de les quals no es trobaven incloses en cap ordre en APG. Ara ja hi ha evidència sobre la posició taxonòmica de nodes de l'arbre filogenètic que abans no eren evidents, com a resultat, en l'APG III:
En APG II existeixen algunes famílies on es permeten dues versions alternatives, una àmplia o extensa (o sigui, una única família gran) i una altra estricta o reduïda (de dues a deu famílies més petites definides de manera més estricta). Doncs bé, APG III elimina aquestes alternatives degut a la seva impopularitat (els usuaris de la classificació prefereixen que siguin els autors de l'APG els que decideixin el criteri[5]) i, en la majoria dels casos, la circumscripció més oberta ha estat escollida. Aquestes inclouen Amaryllidaceae, Asparagaceae i Xanthorrhoeaceae (totes Asparagales), Passifloraceae (Malpighiales), Primulaceae (Ericales) i altres famílies més petites.[5] versió curta
versió detallada(amb totes les famílies)Llegenda: * = nova família emplaçada;
Probable germà d'eudicots
Node eudicots
Taxons d'incerta posició
FilogèniaL'APG III està basat en un arbre filogenètic per a les angiospermes que inclouen 59 ordres i 4 famílies d'incerta posició. La posició sistemàtica d'altres 6 famílies és tan incerta que no s'ha pogut situar en cap de les politomies en l'arbre. Aquest, que es mostra a continuació, ha estat publicat per APG III però sense algunes de les etiquetes que s'afegeixen aquí.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
|