Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sistema Central

Plantilla:Infotaula indretSistema Central
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada
Localitzat a l'entitat geogràficapenínsula Ibèrica i Meseta Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaComunitat de Madrid (Espanya), Castella i Lleó (Espanya), Extremadura (Espanya), Castella - la Manxa (Espanya) i Portugal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciódistricte de Guarda Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 12′ N, 5° 18′ O / 40.2°N,5.3°O / 40.2; -5.3
SerraSerra da Estrela, Sierra de Gata, sierra de Francia, serra de Gredos, serra de Guadarrama, serra d'Ayllón
Limita ambMeseta Sur (en) Tradueix, sud
Meseta Norte (en) Tradueix, nord Modifica el valor a Wikidata
Format per
20
Característiques
CimsPic d'Almansor, Peñalara, Pico del Lobo, A Torre, Jálama,
Altitud2.592
Dimensió90 (amplada) × 485 (longitud) km
Punt més altPic d'Almansor Modifica el valor a Wikidata  (2.591 m Modifica el valor a Wikidata)
MaterialOrogènesi alpina
Història
PeríodeTerciari Modifica el valor a Wikidata

El Sistema Central és una cadena de serralades que divideix la península Ibèrica a la seva zona central. El sistema muntanyós s'estén des de la part central de Portugal fins al Sistema Ibèric. La seva estructura és força lineal, seguint una alineació OSO - ENE. Hom l'ha descrita com «l'espina dorsal de la Meseta Central», dividint aquesta en la Meseta Nord i la Meseta Sud.

Serra da Estrela (Portugal), a l'extrem occidental del Sistema Central
Llac alpí i circ glacial al Peñalara, Serra de Guadarrama.
L'original silueta de La Dona Morta, Província de Segòvia.

Serres

Cal esmentar, d'oest a est, les serralades següents amb llurs pics més alts:

Bibliografia

  • Wes Gibbons & Teresa Moreno, The geology of Spain. Geological Society of London, 2003

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9