Sindriera
La sindriera, melonera d'aigua, melonera de moro o melonera d'Alger, Citrullus lanatus i antigament Cucumis citrullus és una espècie de planta amb flors de la família de les Cucurbitàcies conreada pel seu fruit, la síndria o meló d'aigua/moro/Alger. Una planta semblant enfiladissa, originalment es va domesticar a l'Àfrica. És una fruita molt conreada arreu del món, amb més de 1.000 varietats. S'han trobat llavors de síndria salvatge al jaciment prehistòric líbi d'Uan Muhuggiag.[1] També hi ha proves de llavors a les tombes dels faraons del cultiu de síndria a l'antic Egipte. La síndria es cultiva en climes favorables des de les regions tropicals fins a les temperades de tot el món per la seva gran fruita comestible, que és una baia amb escorça dura i sense divisions internes. La carn dolça i sucosa sol ser de color vermell intens a rosa, amb moltes llavors negres, tot i que existeixen varietats sense llavors. La fruita es pot menjar crua o en escabetx, i la pela és comestible després de la cocció. També es pot consumir com a suc o com a ingredient en begudes combinades. Una considerable millora vegetal ha desenvolupat varietats resistents a les malalties. Hi ha molts cultius que produeixen fruits madurs els 100 dies posteriors a la plantació. El 2017, la Xina va produir aproximadament dos terços del total mundial de síndries. DescripcióLa síndria, síndia, meló d(e l')'aigua, meló d'Alger, meló de moro, meló roig o albudeca (Val., Tort.) (Citrullus lanatus (Thunb.), Matsum. i Nakai dins la família Cucurbitaceae) és una espècie de planta amb flor, la sindriera, que proporciona una fruita, la síndria, del tipus pepònide, generalment esfèrica o el·lipsoidal amb la pela gruixuda (que pot ser verda, groga i de vegades blanca) i el mesocarpi i endocarpi carnós[2] de color generalment vermell, però de vegades rosat, taronja, groc, verd o blanc quan no és encara madur.[3][4] Les llavors són negres o de color marró fosc. Recentment s'han creat varietats sense llavors. La pepònide deriva d'un ovari ínfer com és característic de les cucurbitàcies. És una planta enfiladissa o que s'estén per terra originària del sud d'Àfrica. És de la família de les cucurbitàcies, del gènere Citrullus i de l'espècie lanatus varietat jace (anteriorment estava classificada dins del gènere Cucumis que és el gènere del cogombre. El seu origen probable és l'Àfrica tropical. La sindriera és una planta herbàcia anual, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors masculines i femenines separades en la mateixa planta (monoica), grogues. EtimologiaEl nom de síndia (o amb r epentètica síndria) prové de l'àrab baṭîḫa sindîia (meló del país de Sind).[5] Noms en valenciàMeló d'Alger és la forma majoritària en valencià per a designar la fruita que a la major part del domini lingüístic es coneix com a síndria (també a una zona molt reduïda del tortosí meridional). Al País Valencià conviu, però, amb altres formes com meló d'aigua (sobretot a les comarques alacantines, però també a diversos indrets de la Vall d'Albaida i a una xicoteta part del tortosí meridional), meló de moro (a bona part del tortosí meridional), meló roig i amb alguna altra forma que apareix de manera molt minoritària, com ara melona (Benifairó de les Valls) o meló aiguós. HistòriaEs creu que la síndria es va originar al sud d'Àfrica on encara se'n troben formes silvestres i n'hi ha tipus dolços i amargants que expressen la diversitat genètica de l'espècie.
ConreuLa síndria pot ser conreada en el secà o en el regadiu. En el primer cas les plantes es disposen més espaiades i el rendiment és molt menor encara que els fruits acostumen a ser més dolços. Necessita terres molt femades. Pot ser sembrada directament o fent un planter, però s'ha de plantar sempre amb el pa de terra íntegre, ja que les seves arrels són molt delicades i no resistirien un trasplantament directe. No suporta la glaçada. Per evitar les malalties dels fongs sovint s'empelta la síndria sobre altres cucurbitàcies compatibles. Les síndries necessiten un període de cultiu més perllongat que la majoria de les altres plantes de l'hort i els cal normalment uns 85 dies de creixement per arribar a madurar i no es poden cultivar en les zones relativament fredes. Per detectar que el fruit ja és madur tradicionalment es diu que aquest ha de ser pesant, al contrari que el que passa en el meló. És la cucurbitàcia més exigent en calor i en aigua. Les seves llavors no germinen fins als 16 graus. Sovint se sembren pregerminades o en planter que ha de mantenir la integritat de les arrels. Necessita un adobat orgànic molt intens. Normalment es conrea en regadiu. És sensible a diversos fongs del sòl i a determinats tipus de virus. En els darrers anys es planten empeltades en altres espècies de cucurbitàcies per tal de resistir els problemes fitopatològics. Les varietats més conreades són la Sugar Beauty i la Klondike i altres varietats més tradicionals com la Catalana. Des de fa pocs anys es conreen molt les que no tenen llavors, en realitat aquestes queden avortades, en estat molt rudimentari. NutricióDe mitjana la síndria conté un 6% de sucre i un 92% d'aigua.[11] Com molts altres fruits és una font de vitamina C. El seu contingut calòric per 100 grams és de 127kJ, amb:
L'aminoàcid citrul·lina va ser extret i analitzat per primera vegada de la síndria.[12] La síndria és lleugerament diürètica[13] i conté grans quantitats de beta carotè.[14] La síndria amb la polpa vermella és una font significativa de licopè. VarietatsHi ha més de 1.200 varietats de síndria[15] que oscil·len entre un pes de 400 grams a més de 80 quilos.[16]
Al Japó, els agricultors de la regió Zentsuji van trobar el sistema de fer síndries quadrades encapsulant-les dins de caixes de plàstic i de manera natural els fruits adopten la forma del seu receptacle.[21] Originàriament aquesta forma cúbica facilitava l'emmagatzematge, però actualment una síndria quadrada té un preu doble que les oblongues normals. També se'n formen de polièdriques. Galeria fotogràfica
Referències
Bibliografia complementària
Enllaços externs
|