Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Shakuhachi

Infotaula d'instrument musicalShakuhachi
TipusFue (en) Tradueix, open single notch flutes with fingerholes (en) Tradueix, bamboo flute (en) Tradueix i flauta terminalment bufada Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs421.111.12 Modifica el valor a Wikidata
Originari deJapó Modifica el valor a Wikidata
Vistes de la flauta Shakuhachi mostrant els seus cinc forats.

El shakuhachi (尺八, [しゃくはち] Error: {{nihongo}}: transliteration text not Latin script (pos $1) (ajuda)) nom que prové d'ishaku hasun (1 shaku 8 sun, en referència a la mesura 1,8 de l'antiga unitat de longitud shaku) és una flauta japonesa construïda de bambú, tocada en vertical (com una flauta dolça, malgrat que aquest no es posa dins la boca).[1] Aquesta unitat de mesura, el shaku, equival a 30.3 cm i 1 sun una dècima part), el número així indica una longitud que correspon a 54.5 centímetres però el nom que aplica com a tal als instruments amb diferents longituds, que poden variar entre 1.4 i 3.7 shaku (des de 40 centímetres fins més d'un metre de llargada aproximadament). Com més llarg és el shakuhachi, més greu és el so.[2][3]

Malgrat que amb els cinc forats per a digitar es produeix una escala pentatònica menor, l'intèrpret és capaç de produir tots els sons d'una escala XXXX (i encara intèrvals microtonals) mitjançant cobertures parcials, canvis en l'embocadura i modificacions en la distància entre els seus llavis i l'extrem superior de l'instrument (utaguchi), tècniques anomenades meri i kari (dependent del cas).

El shakuhachi permet un rang de dues octaves completes (la més greu es diu otsu i la més aguda kan) i una tercera octava incompleta (dai-kan). Les diferents octaves s'aconsegueixen mitjançant subtils variacions en l'emissió d'aire i l'embocadura.

Història

Intèrpret de shakuhachi

Entre els possibles ancestres del shakuhachi modern, figura el del període Nara-Heian, conegut com a "gagaku shakuhachi", que va ser introduït de la Xina i Corea, juntament amb altres instruments entre els segles V i VII, per a la pràctica del gagaku i exclòs d'aquesta pràctica, igual que altres, cap al s. IX. La forma d'aquest shakuhachi era significativament diferent de l'actual, essent més prim, allargat i amb 6 orificis en comptes dels 5 actuals, com es pot observar en instruments conservats i en il·lustracions de l'època. Després de la seva exclusió del gagaku, no es parla de l'instrument durant segles, fins a reaparèixer cap al segle xv o XVI.[4]

Un altre possible origen assenyala l'hitoyogiri. Aquesta flauta hauria sorgit al Japó durant el període Ashikaga, no té un equivalent a la Xina i, atès que manté similituds amb algunes formes del sud-est asiàtic, podria haver arribat al Japó sense travessar Xina. Com el shakuhachi actual, té 5 orificis (mentre que les flautes xines en tenen 6). Malgrat que no inclou les arrels a la part inferior de l'instrument, el hitoyogiri era l'instrument usat en l'era Tokugawa per un grup de monjos coneguts com a komusô i que poden haver estat els precursors dels monjos komuso, que van desenvolupar el shakuhachi modern.[5]

Una darrera possibilitat planteja que el hitoyogiri esdevindria la reaparició del shakuhachi del gagaku i que aquest hauria donat pas al shakuhachi dels komusô i finalment al model modern.

Referències

  1. Kitahara, Ikuya; Matsumoto, Misao. The shakuhachi: the encyclopedia of musical instruments (en anglès). Califòrnia: Tokyo Ongskusha, 1990. 
  2. «Shakuhachi.es». [Consulta: 5 gener 2014].
  3. The Ashgate research companion to Japanese music. Aldershot, Hampshire, England: Ashgate, 2008. ISBN 978-0-7546-5699-9. 
  4. Malm, William P.,. Traditional Japanese music and musical instruments. New edition. ISBN 4-7700-2395-2. 
  5. Malm, William P.,. Japanese music and musical instruments. Rutland, VT: Charles E. Tuttle, [2013], ©1959. ISBN 1-306-30961-1. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9