Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Setge de Bursa

Infotaula de conflicte militarSetge de Bursa
Guerres romano-otomanes
Setge de Bursa (Grècia-Turquia-Egeu)
Setge de Bursa
Setge de Bursa
Setge de Bursa
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipussetge i batalla Modifica el valor a Wikidata
Data1308 - 1326
Coordenades40° 12′ N, 29° 06′ E / 40.2°N,29.1°E / 40.2; 29.1
LlocBursa
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria otomana
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Otomà Turcs otomans
Comandants
Desconegut Imperi Otomà Osman I
Imperi Otomà Orhan

El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa. Els otomans no havien capturat cap ciutat abans, la manca d'experiència en aquesta etapa de la guerra va fer que la ciutat no es rendí fins al cap de deu anys. Algunes fonts suggereixen nou anys, i n'hi a d'altres que diuen fins i tot vuit anys.

Antecedents

Passat el 1300 era encara una de les poques ciutat d'Anatòlia que l'Imperi Romà d'Orient dominava junt amb Nicea i Filadelfia.

La Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 esclatà per la decisió d'Andrònic d'apartar el seu net Andrònic de la línia successòria després que el seu comportament decadent i els seus amics de la noblesa acabés amb la mort accidental del seu germà Manuel i, com a resultat, la mort de pena del seu pare Miquel. El jove es negà a acceptar aquest decret i juntament amb els seus partidaris s'alçà en rebel·lió contra el seu avi i l'esclat del conflicte obligà Andrònic II a avortar la campanya que preparava contra la Gran Companyia Catalana dels almogàvers establerts a Atenes.[1] Després de set anys de guerra intermitent, aconseguí arrabassar-li el tron al seu avi, però els autèntics guanyadors foren les potències veïnes, car l'Imperi Romà d'Orient sortí molt afeblit del conflicte.

El setge

El tekfur (cap militar) de Prusa (generalment esmentada com a Brusa) fou derrotat al coll de Dinboz pels otomans, que van assetjar la ciutat (1308) però no la van poder conquerir. Va quedar bloquejada durant anys perquè els otomans no havien capturat cap ciutat abans i no tenien ni experiència ni maquinària de setge,[2] i finalment es va rendir per la gana el 6 d'abril de 1326; el comandant romà d'Orient va poder abandonar la ciutat sa i estalvi però el seu conseller Saroz, que havia recomanat la rendició, va passar al servei dels otomans; els grecs van ser establerts a un barri i la ciutat va ser ocupada per turcs i la ciutadella fou declarada la capital del beilicat otomà.

Importància

La captura de Bursa va establir Osman I (Othman) i els seus successors com la major potència d'Àsia Menor, a partir de l'Imperi Otomà.[3]

Referències

  1. Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society (en anglès). Stanford University Press, 1997, p. 842-843. ISBN 0-8047-2630-2. 
  2. Nolan, Cathal J. The Age of Wars of Religion, 1000-1650: An Encyclopedia of Global Warfare and Civilization (en anglès). 1. Greenwood Publishing Group, 2006, p. 100–101. ISBN 9780313337338. 
  3. Paul K. Davis, 100 Decisive Battles from Ancient Times to the Present: The World's Major Battles and How They Shaped History (Oxford: Oxford University Press, 1999), 151.

Bibliografia

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9