Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Serralada Bitterroot

Aquest article tracta sobre el massís muntanyenc entre Montana i Idaho. Si cerqueu la cadena muntanyosa part d'aquest massís, vegeu «muntanyes Bitterroot ».
Plantilla:Infotaula indretSerralada Bitterroot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaIdaho (EUA) i Montana (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Map
 47° N, 115° O / 47°N,115°O / 47; -115
Serraladamuntanyes Rocoses Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud347.260 cm Modifica el valor a Wikidata
Dimensió431 (amplada) km
Punt més altScott Peak (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (3.473 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície14.742 mi² Modifica el valor a Wikidata

Bitterroot (Bitterroot Range en anglès) és una serralada que recorre la frontera entre Montana i Idaho. Són un contrafort de les muntanyes Rocoses al nord-oest dels Estats Units. La serra abasta una àrea de 24,223 milles quadrades (62,740 km2) i rep el nom del nom anglès la planta Lewisia rediviva (bitterroot), una petita flor rosa que és la flor de l'estat de Montana.[1][2]

Història

El 1805 el Corps of Discovery, dirigit per Meriwether Lewis i William Clark i ajudat per Sacajawea de la tribu nativa americana dels xoixons, va creuar el massís Bitterroot diversos cops. Lewis va creuar per primer cop les muntanyes al pas Lemhi el 12 d'agost, després va tornar a creuar el coll per trobar-se amb Clark. Tota l'expedició va creuar el coll fins a la vall del riu Salmon, i el mes següent va entrar a la vall del Bitterroot des del sud a través del coll del camí perdut o del coll de Chief Joseph. Després va creuar el pas Lolo cap a l'oest. Les muntanyes van ser travessades pel ferrocarril de Chicago, Milwaukee, St. Paul i Pacific (el "Milwaukee Road").[3]

Geografia

Segons United States Board on Geographic Names el massís de les Bitterroot va des del llac Pend Oreille (prop de Sandpoint, Idaho) fins al pas Monida.[4] De vegades es considera que s'estén a l'est del coll Monida incloent les Centennial Mountains. El massís comprèn els següents contraforts (de nord a sud):

Muntanyes Coeur d'Alène

Les Coeur d'Alène Mountains són la part més al nord-oest del massís Bitterroot i abasten una àrea de 2,590 milles quadrades (6,700 km2). Els dos cims més alts de la serra són els Cherry Peak (2.241 m, 7.352 peus) i el Patricks Knob (2.084 m, 6.837 peus).

Saint Joe Mountains

Les Saint Joe Mountains, la part anomenada més petita del massís Bitterroot, abasten una àrea de 1.808 km² (698 milles quadrades). Es troben entre el riu Saint Joe al sud, el riu Coeur d'Alene al nord, Slate Creek a l'est i l'altiplà de la zona de Moscow (Idaho) / Pullman (Washington) a la frontera entre Idaho i Washington.[5]

Muntanyes Bitterroot

Les Bitterroot Mountains, que comprenen les serralades del nord i central, conformen la major part del massís Bitterroot i abasten una àrea de 12.593 km² (4.862 milles quadrades). Les muntanyes limiten al nord amb Lolo Creek, al sud amb el riu Salmon, a l'est amb el riu Bitterroot i la vall, i a l'oest amb els rius Selway i Lochsa.[6] El seu cim més alt és Trapper Peak, amb 3.096 m (10.157 peus).[7][8]

Beaverhead Mountains

Les Beaverhead Mountains abasten una àrea de 11.738 km 2 (4.532 milles quadrades). Es troben a l'est de les muntanyes Bitterroot i a l'oest de la conca del Big Hole i les muntanyes Pioneer. Els passos a les muntanyes inclouen els passos Lemhi, Bannock, Big Hole, Big Hole II, Junction i Monida. Els Beaverheads es subdivideixen en les muntanyes West Big Hole, el Big Hole Divide, les muntanyes Tendoy, els Italian Peaks i els Garfield Peaks.[9]

Centennial Mountains

Les Centennial Mountains abasten una àrea de 5.346 km 2 (2.064 milles quadrades).[10]

Els Centennials són l'origen del Brower's Spring, descobert el 1888 per Jacob V. Brower, que es creu que és el punt més allunyat del riu Missouri. Brower va publicar la seva troballa el 1896 a "The Missouri: Its Utmost Source".

El lloc de Brower's Spring es troba a uns 2.680 m (8.800 peus) per sota de les Centennial. El lloc es commemora ara per un cairn de roca a la font de Hellroaring Creek, que desemboca al riu Red Rock i després a el pantà de Clark canyon, on s'uneix al riu Beaverhead i després al riu Big Hole, abans d'unir-se finalment al riu Jefferson.[11]

Referències

  1. "Bitterroot Range". Canadian Mountain Encyclopedia. Bivouac.com. Retrieved 4 March 2007.
  2. «Bitterroot Mountains». PeakBagger.
  3. Wood, Charles R. and Wood, Dorothy M., "Milwaukee Road West," (1972, Superior Publishing Co.).
  4. «Bitterroot Range». Geographic Names Information System, Servei Geològic dels Estats Units. [Consulta: 10 juliol 2010].
  5. St. "Joe Mountains". Canadian Mountain Encyclopedia. Bivouac.com.
  6. "Bitterroot Mountains". Canadian Mountain Encyclopedia, Bivouac.com.
  7. «Northern Bitterroot Range». [Consulta: 8 agost 2011].
  8. «Central Bitterroot Range». [Consulta: 8 agost 2011].
  9. «Beaverhead Mountains». [Consulta: 8 agost 2011]. Retrieved 4 March 2007.
  10. «Centennial Mountains». [Consulta: 8 agost 2011].
  11. «The True Utmost Reaches of the Missouri - Montana Outdoors - July-August 2005». Arxivat de l'original el 2012-01-18. [Consulta: 13 abril 2007].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9