Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Serguei Gorodetski

Plantilla:Infotaula personaSerguei Gorodetski
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1884 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1967 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Óbninsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vagànkovo Modifica el valor a Wikidata
FormacióSaint Petersburg 6th gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, dramaturg, crític literari, periodista d'opinió, pintor, escriptor, traductor, llibretista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1906 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorInstitut de Literatura Maksim Gorki Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia lírica Modifica el valor a Wikidata
MovimentAcmeisme Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaПетербуржец Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnna Alexeïevna Gorodetskaïa Modifica el valor a Wikidata
FillsRogneda Sergueïevna Gorodetskaïa Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: db885ec9-bf84-4487-beae-e8adb9b75254 IMSLP: Category:Gorodetsky,_Sergey Modifica el valor a Wikidata

Serguei Mitrofànovitx Gorodetski (rus: Серге́й Митрофа́нович Городе́цкий sʲɪrˈɡʲej mʲɪtrɐˈfanəvʲɪtɕ ɡərɐˈdʲɛtskʲɪj sʲɪrˈɡʲej mʲɪtrɐˈfanəvʲɪtɕ ɡərɐˈdʲɛtskʲɪj (pàg.) nascut el 17 de gener (5 de gener segons el calendari julià) del 1884 a Sant Petersburg i mort el 8 de juny del 1967a Óbninsk, fou un poeta i traductor rus i soviètic. Després d'un període de simbolisme, es va convertir en un important representant de l'acmeisme, que es va caracteritzar per una claredat representativa.

Vida i obra

Serguei Gorodetski va estudiar amb Aleksandr Blok història, llengua i literatura a la Universitat de Sant Petersburg. Inicialment va ser seguidor del simbolisme rus, influenciat per Viatxeslav Ivànov, Aleksandr Blok i Konstantín Balmont. Aquesta tendència es va caracteritzar per un retorn a la pagana mitologia eslava i la força primordial d'allò primitiu, que es manifestava en relació amb el culte a la natura.[1]

Després del cop bolxevic de Lenin el 1917, Gorodetski va escriure els poemes polítics "La cançó del Partit", "Salutacions del poeta proletari" (1921), "El dia del partit" (1931, 1958) i "Els astronautes" (1962). Aquests textos havien evitat decantar-se obertament pel simbolisme. Usaven un llenguatge quotidià clar en el camp poètic, en comptes d'un d'enigmàtic i misteriós. Van ser atribuïts a l'acmeisme en la seva mundanitat i problemes immediats.

És, amb Nikolai Gumiliov, el creador de la Confraria dels poetes (rus: Цех поэтов Tsekh poétov), a imatge i semblança dels gremis medievals. Aquest gremi es va tornar en contra de la oculta i complicada ambigüitat del simbolisme. A més de Gumiliov, altres poetes membres de la confraria foren Anna Akhmàtova i Óssip Mandelxtam. Entre els seus precursors més importants hi havia Mikhaïl Kuzmín i Innokenti Ànnenski- A partir del 1913, Gorodetski va publicar a la revista Apol·lon, en la qual van aparèixer poemes i articles teòrics.[2]

Referències

  1. Ben Hellman: Fairy Tales and True Stories: The History of Russian Literature for Children and Young People (1574–2010) Russian History and Culture Autor, Brill editor, 2013, ISBN 9789004256385. Pàg. 234 [1] Consultat el 5 de desembre del 2015
  2. Charles Moser: The Cambridge History of Russian Literature, Cambridge University Press, 30 d'abril del 1992, pàg. 432 [2] Consultat el 5 de desembre del 2015
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9