Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sequània

Plantilla:Infotaula geografia políticaSequània
Sequania (la)
Maxima Sequanorum (la)
Provincia maxima Sequanorum (la) Modifica el valor a Wikidata
Tipusadministració provincial romana Modifica el valor a Wikidata
Epònimsèquans Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
Període històricImperi Romà
Prefectura pretorianaprefectura del pretori de les Gàl·lies
Diòcesidiòcesi de la Gàl·lia Modifica el valor a Wikidata
CapitalVesontio Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Dades històriques
Anterior
Creació297 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dissolucióp. segle V (<456) Modifica el valor a Wikidata
SegüentAlamània, Regne dels Francs i Regne de Borgonya Modifica el valor a Wikidata

Sequània (en llatí: Sequania) va ser una província romana formada cap a l'any 297 amb la reforma de l'Imperi duta a terme per Dioclecià, quan va dividir la Germània Superior. Hi va afegir la part sud-est de la Gàl·lia Belga i també es va anomenar Maxima Sequanorum.

Tenia per capital Vesontio (Besançon), la ciutat dels sèquans, el poble gal del que la regió en va prendre el nom. S'estenia per tota la serralada del Jura, l'altiplà suís, i la plana d'Alsàcia. Al segle v va ser atacada pels alamans al nord i pels burgundis al sud a l'època de les invasions bàrbares, i va desaparèixer a la fi de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.

A més de la ciutat de Vesontio hi havia els territoris i ciutats d'Aventicum, on vivien els helvecis, la colònia Iulia Equestris, Nyon, al país dels eqüestres i la colònia d'Augusta Raurica (Basilea). La província estava inclosa a la diòcesi de la Gàl·lia, que tenia per capital Augusta dels Trèvers.[1][2]

Referències

  1. Regula Frei-Stolba. «Maxima Sequanorum». Dictionnaire historique de la Suisse. [Consulta: 5 desembre 2023].
  2. Vogler, Bernard; Odile Kammerer. Nouvelle histoire de l'Alsace : une région au cœur de l'Europe. Tolosa de Llenguadoc: Privat, 2003, p. 83-84. ISBN 9782708947764. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9