Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Semiuncial

Infotaula sistema d'escripturaSemiuncial
Creaciódècada del 400 Modifica el valor a Wikidata
Basat encursiva romana tardana Modifica el valor a Wikidata

La semiuncial és un tipus d'escriptura derivada de la capital romana clàssica.

Apareix en els llibres dels segles III al ix, i té influències tant de la lletra uncial com de la minúscula cursiva. La seua principal característica és l'alternança entre minúscules i majúscules sense que hi hagi una proporció fixa; això fa que sigui difícil determinar-ne els orígens i l'evolució.

L'aparició d'aquest tipus mixt d'escriptura cal cercar-lo, com en el cas de l'escriptura uncial, en els canvis de costums escriptòrics. La substitució del papir pel pergamí, per exemple, suposà la utilització de la ploma en lloc del càlam, fet que afavorí l'aparició de nous caràcters.

S'ha intentat establir la diferència entre els textos uncials i semiuncials basant-se en les formes minúscules de determinades lletres. Són semiuncials els textos que presenten la b, la d, la m i la r en forma minúscula, o, de vegades, la b, la g, la m i la s, segons sigui la combinació.

A Catalunya, només s'ha trobat un còdex escrit amb semiuncial, que procedeix d'Urgell i es troba actualment a la Biblioteca Municipal d'Autun.

Evolució

Les reformes de l'emperador Carlemany que van provocar el renaixement carolingi van impulsar la creació de l'escriptura carolíngia, evolucionada a partir de la semiuncial i més llegible, que serà uniformement emprada en tots els documents del seu imperi.[1]

Referències

  1. Daniels, Peter T. The World's Writing Systems (en anglès). Oxford University Press, 1996, p. 319. ISBN 0195079930. 

Vegeu també

Bibliografia

  • Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, planes 132-133.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9