Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Segle Africà

El Segle Africà és un terme que s'ha utilitzat per a expressar la creença o esperança que el segle xxi s'assolirà la pau, la prosperitat i el renaixement cultural a Àfrica o que és utilitzat per a expressar la necessitat que així sigui. Amb aquests sentits ha estat utilitzat pels polítics sud-africans Thabo Mbeki[1][2] i Nkosazana Dlamini-Zuma,[3] el cap executiu de la corporació Chevron, David J. O'Reilly,[4] el Secretari del Tresor dels Estats Units Paul O'Neill[5] i el cantant Bono[5] L'estabilitat i prosperitat de la República de Sud-àfrica des de la caiguda de l'apartheid sovint és utilitzada com a exemple del fet que aquesta evolució és possible. La creació de la Unió Africana el 2002 és vista com un dels primers passos en aquesta evolució. A més a més, l'última dècada del segle XX va portar molta esperança. La darrera colònia africana, Namíbia va esdevenir independent al començament de la seva última dècada de la seva submissió a Sud-àfrica i hi va haver una revifalla de la democràcia a moltes zones d'Àfrica. De totes maneres, l'esperança del que el segle XXI seria per a Àfrica va canviar ràpidament. Degut al conflicte del Darfur, la manipulació de diverses eleccions per part dels líders africans, i els problemes de la sida, la malària i l'educació. Però molts líders africans reconeixen que per assolir l'emancipació econòmica i social que faci realitat que el segle xxi sigui el Segle Africà és necessari invertir en pau, salut i educació

El 2009 es va crear un holding financer homònim, l'objectiu del qual és que arribi el finançament al continent africà, al mateix temps que la gent d'aquest continent tingui ple accés a l'energia. El seu nom és African Century Capital Group.[6]

El 24 de Novembre, el diari The Globe and Mail va publicar un article firmat per Doug Saunders en el que justificava que el segle actual és el segle africà segons consideracions macroeconòmiques: Mentre l'economia decreix a Occident i s'estanca a la Xina, el Continent africà va detectar un creixement del 5% i sis de les deu economies que han crescut és ràpidament el 2012 estan al continent africà; per primera vegada, des de 1981 hi ha menys de la meitat dels africants que viuen en l'absoluta pobresa; el consum per capita a l'Àfrica també augmenta entre un 3.4 i un 3.7 anual, així com el consum elèctric i de les telecomunicacions. Diu que això és degut a les matèries primeres, però també al creixement de l'agricultura, comerç i urbanització. Tot i la visió optimista del continent africà, el mateix document no exclou els problemes que pateix.[7]

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9