|
Sebastià Dalmau i Oller
Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,[nota 1] 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762)[1][2] fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.[3] Fill d'un ric comerciant de Barcelona, l'adroguer Amador Dalmau i Colom,[2][4] ja durant el 1704 formava part dels nuclis de conspiració austriacista per revoltar Barcelona, però fou descobert i empresonat juntament amb el seu pare pel virrei de Catalunya Francisco de Velasco.[5] El 1705, amb l'entrada de les tropes austriacistes a Barcelona, Dalmau i son pare foren alliberats i Carles III el recompensà amb el privilegi de cavaller.[2] El 1706 fou un dels primers nomenats com a capità de la Coronela de Barcelona,[6] i hagué de lluitar en la defensa de la ciutat durant el setge borbònic de Barcelona del mateix any.[7] El 1713 el seu pare va finançar amb el seu patrimoni una unitat de cavalleria de 250 cavalls, el regiment de cavalleria La Fe[8] i l'expedició del Braç Militar, i fins i tot va fer un préstec al virrei Starhemberg.[9] A partir de 1713 i tot al llarg del setge de Barcelona formà part de les Juntes de Defensa de la Ciutat i s'encarregà d'aconseguir subministraments per mantenir la resistència.[2] En l'àmbit polític, tingué un paper d'equilibri amb els defensors més fanàtics i radicals: quan el virrei va abandonar Barcelona, Dalmau va controlar el destí dels 4.000 miquelets catalans i aragonesos enquadrant-los en els regiments catalans.[2] El 1713 va participar en l'expedició frustrada del diputat Antoni Berenguer i el general Nebot que tenia com a objectiu desbloquejar el setge de Barcelona mobilitzant les comarques de l'entorn.[2] Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 11 anys; primer a Pamplona i després a Segòvia. El 1725, en virtut del Tractat de Viena, fou alliberat i s'exilià a Viena, on fou nomenat Tinent General de Cavalleria. Notes
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||
