Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Schisma

El Schisma, la diferència entre 8 quintes justes més 1 tercera major i 5 octaves.
Schisma en do Play Play (pàg.). Observeu que la nota inferior en el pentagrama (si#++) és més aguda que el do.

El schisma és un petit interval musical que apareix (entre d'altres, amb algunes variants) en el sistema temperat com a resultat de la comparació de la quinta temperada i la quinta justa. És una coma, i està entre una coma pitagòrica (531,441: 524,288) i una coma sintònica (81:80); és igual a 32,805: 32,768.[1][2] La seva dimensió és d'1,9537 cents.

El schisma té el seu origen en la repartició de la coma pitagòrica entre les dotze quintes del cercle, amb l'objectiu de "temperar" aquestes quintes i aconseguir que el cercle es tanqui, evitant la quinta del llop per dissolució de la seva diferència respecte de les altres quintes.

Característiques

La mesura exacta del schisma és d'una dotzena part de la coma pitagòrica, i així els 24 cents de la coma pitagòrica resulten en un schisma de 24/12 = 2 cents. L'expressió matemàtica del schisma és:

Obeeix a la divisió en dotze parts, mitjançant l'arrel dotzena, de la coma pitagòrica resultant de la diferència entre dotze quintes justes de 3/2, i 7/8.

La reduïda dimensió del schisma produeix, per interferència, uns impulsos acceptablement lents entre les quintes temperada i pitagòrica, si bé la velocitat dels impulsos depèn de l'octava que es consideri, de tal manera que en cada octava que s'ascendeix cap a l'agut, la velocitat d'aquests impulsos és doble. Prenent com a referència un la de 440 Hz, la quinta justa ens porta a un mi de 660 Hz, i la cinquena temperada a un mi que és un schisma més baix, a 659,26 Hz. La velocitat dels impulsos s'obté de la diferència entre les dues freqüències que s'han calculat per al mi, i el resultat és aproximadament de 0,74 Hz; o sigui, tres impulsos cada quatre segons.

Els impulsos lents que produeix el schisma justifiquen la qualificació usual de "bones" o "molt bones" per a les quintes temperades. Altres intervals pitagòrics resulten lleugerament suavitzats per efecte del schisma a causa de la seva acumulació en l'encadenament de quintes que s'utilitza per formar aquest interval. Per exemple, la tercera major temperada és quatre schismes menor que el diton pitagòric, format per quatre quintes justes. Igualment, la tercera menor temperada és tres schismes més gran que la pitagòrica, ja que està composta de tres quintes.

Referències

  1. Benson, Dave (2006). Music: A Mathematical Offering, p. 171. ISBN 0-521-85387-7.
  2. Apel, Willi (1961). Harvard Dictionary of Music, p. 188. ISBN 0-674-37501-7.

Enllaços externs

  • Joe Monzo, Kami Rousseau (2005). "Septimal-Comma", Tonalsoft: Encyclopedia of Microtonal Music Theory. Consultat el 06-06-2015.
  • "List of Intervals", Huygens-Fokker.org. Consultat el 06-06-2015.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9