Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Saul Alinsky

Plantilla:Infotaula personaSaul Alinsky
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSaul David Alinsky
30 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1972 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Carmel-by-the-Sea (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaZion Gardens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Es coneix peractivisme polític, escriptura, organització comunitària
Activitat
Ocupacióactivista, sindicalista, activista pels drets humans, sociòleg, escriptor, organitzador comunitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGovern d'Illinois
Congrés d'organitzacions industrials
Industrial Areas Foundation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTom Gaudette, Nicholas von Hoffman i Edward T. Chambers Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Obra
Obres destacables
Reveille for Radicals (1946); Rules for Radicals (1971)
Família
FillsKatherine i David (amb Helene) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Goodreads author: 59314 Find a Grave: 43644932 Modifica el valor a Wikidata

Saul David Alinsky (30 de gener, 1909 – 12 de juny, 1972) fou un activista nord-americà i escriptor, generalment considerat el fundador del que es coneix als Estats Units com a "Organitzador comunitari". També és conegut pel seu llibre Rules for Radicals, de 1971, on argumenta que "la classe mitjana se sent avui en una multitud de temes més derrotada i desorientada de com se senten els pobres."[1]

Durant les gairebé quatre dècades d'organització política, Alinsky fou durament criticat però també rebé el suport de moltes figures públiques. Les seves organitzacions es concentraren en millorar les condicions de vida de les comunitats pobres arreu dels Estats Units. Als anys 50 començà a treballar per tal de millorar les condicions de vida dels guetos de la comunitat afroamericana, començant per la ciutat de Chicago i continuant per altres guetos com els de Califòrnia, Michigan o Nova York.

Les seves idees van ser adaptades per organitzar els moviments estudiantils universitaris nord-americans durant els anys 60.[2] La revista Time publicà una vegada que "la democràcies americana ha estat alterada per les idees d'Alinsky" i l'autor conservador William F. Buckley digué que ell estava "molt a prop de ser un geni de l'organització".[3]

Biografia

Infantesa i Joventut

Saul David Alinsky va néixer a Chicago, Illinois el 1909 en una família d'immigrants jueus de procedència russa i fou l'únic supervivent dels fills que el seu pare Benjamin Alinsky va tenir en el seu segon matrimoni amb Sarah Tannenbaum Alinsky.[4] Alinsky explicà en una entrevista que els seus pares mai van involucrar-se en el moviment socialista. Afegí que foren "estrictament ortodoxes, la seva vida girava al voltant de la feina i la sinagoga  ...Recordo que de petit m'insistien sobre com n'era d'important l'estudi "[3]

Alinsky estudià arqueologia a la Universitat de Chicago un tema que el fascinava.[3] Els seus plans, però s'estroncaren degut a la Gran Depressió nord-americana.

Després d'esperar dos anys per a aconseguir el graduat escolar va acabar acceptant una feina com a criminòleg per a l'Estat d'Illinois. També començà a treballar a temps parcial al sindicat C.I.O.Congress of Industrial Organizations.[5]

Sindicalisme, activisme i organització política

El 1938 se li encomanà investigar les causes de la delinqüència juvenil en un dels barris de més gran tensió social de Chicago, Back of the Yards. Allà s'infiltrà com a membre de la màfia d'Al Capone i d'aquesta experiència arribà a la conclusió que la conducta criminal era conseqüència de la pobresa i del buit de poder. Back of the Yards era una immensa zona de barraques, a l'ombra d'un dels complexos industrials més grans del món: els escorxadors i processadors de carn de Chicago. Els seus habitants no tenien recursos, eren treballadors precaris o aturats.

Alinsky imaginà una organització d'organitzacions composta per tots els sectors de la comunitat (grups de joves, petits comerços, sindicats, grups ètnics i esglésies). I així fou: s'alià amb sindicalistes, capellans i líders immigrants per a organitzar una gran plataforma que realitzà piquets, vagues i accions creatives amb molt d'èxit.

El 1940 fundà la primera xarxa nacional de formació en organització comunitària Industrial Areas Foundation (AIF). Aquesta fundació encara segueix activa. Els seus objectius són el poder entès com a capacitat i habilitat d'actuar i el canvi social.

Llegat

El 1946 recollí les seves experiències en el best-seller Reveille for Radicals, un manifest que cridava a tots els pobres a recuperar la democràcia nord-americana. Tant aquest llibre com Rules for radicals han viatjat per campus, comunitats religioses i organitzacions de base a més de figurar a les biografies de César Chávez, Hillary Clinton i Obama. Fins i tot el Tea Party fa servir aquest llibre per a formar als seus membres.[6]

Obra

Referències

  1. Aira, Toni. La política de les emocions : com els sentiments governen el món. Primera edició: setembre del 2020. Barcelona: Editorial Arpa, 2020, p. 154. ISBN 978-84-17623-58-6. 
  2. Alinsky, Saul David (Fee). 2a edició. Catholic University of America via Gale, 2003.  15 vols.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Playboy Interview: Saul Alinsky». Playboy Magazine, març 1972.
  4. Horwitt, Sanford D.. Let them call me rebel: Saul Alinsky, his life and legacy. Nova York: Alfred A. Knopf, 1989, p. 3–9. ISBN 0-394-57243-2. 
  5. «Saul David Alinsky». A: Dictionary of American Biography (fee, via Fairfax County Public Library). Nova York: Charles Scribner's Sons, 1994. Gale Document Number: BT2310018941 [Consulta: 7 setembre 2011].  Gale Biography In Context.
  6. Brooks, David «The Wal-Mart Hippies». New York Times, 04-03-2010 [Consulta: 8 setembre 2010]. «Dick Armey, one of the spokesmen for the Tea Party movement, recently praised the methods of Saul Alinsky, the leading tactician of the New Left
  7. «Saul David Alinsky Collection». Hartford, Connecticut: The Watkinson Library, Trinity College. Arxivat de l'original el 2012-03-21. [Consulta: 7 setembre 2011].

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9