Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sapindàcies

Infotaula d'ésser viuSapindàcies
Sapindaceae Modifica el valor a Wikidata

fulles i fruits de Litchi chinensis
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaSapindaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSapindus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Xanthocerataceae
Hippocastanaceae Modifica el valor a Wikidata

Les sapindàcies (Sapindaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les sapindals (Sapindales)[1] dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.[2] Inclou unes 2.000 espècies de distribució cosmopolita, agrupades en uns 140 gèneres.[3] Dins d'aquesta família hi ha espècies ben conegudes com ara castanyer bord (Aesculus hippocastanum), els aurons (Acer), el litxi (Litchi chinensis) o el rambutan (Nephelium lappaceum).

Descripció

Són arbres, arbusts, lianes o herbes, de fulles alternes i sovint amb cèl·lules secretores. Flors hermafrodites o unisexuades, zigomorfes, en general pentàmeres, generalment amb un disc anul·lar excèntric entre la corol·la i l'androceu, amb 8-10 estams; gineceu de 2-3 carpels concrescents, amb un únic òvul cadascun. Fruit variable, capsular, sec i indehiscent, esquizocarpic, en baia o drupa.

Taxonomia

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom de Sapindi,[4] a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[5][6]

Etimologia

La família pren el nom del gènere Sapindus, les seves espècies produeixen fruits que contenen saponines i s'utilitzen com a sabó.

Subfamílies

Dins d'aquesta família es reconeixen les següents subfamílies:[3]

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 143 gèneres següents:[4]

Història taxonòmica

Segons les classificacions filogenètiques recents, les sapindàcies inclouen d'ara endavant també els aurons, així com els castanyer d'índies, que pertanyien respectivament, segons les classificacions clàssiques, a la família de les Aceraceae i a la de les Hippocastanaceae.

Usos

Els extractes del castanyer d'índies (Aesculus hippocastanum) han estat utilitzats per a tractar els problemes de circulació sanguínia a conseqüència dels efectes vasoconstrictors d'aquestes saponines.

Les sapindàcies comprenen diverses espècies d'arbres fruiters com és el cas dels litxis (Litxi chinensis), o els rambutans (Nephelium lappaceum) , ambdós àmpliament cultivats a les regions tropicals.

Amb la incorporació taxonòmica dels aurons, les sapindàcies són una de les famílies més importants com a arbres ornamentals i també per a la producció de fusta de qualitat. També s'elabora el xarop d'auró extret d'alguns aurons com Acer saccharum i Acer nigrum.


Referències

  1. Byng et alii., 2016, p. 18.
  2. Byng et alii., 2016, p. 3.
  3. 3,0 3,1 «SAPINDACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 21 juliol 2023].
  4. 4,0 4,1 «Sapindaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 juliol 2023].
  5. «Sapindaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 juliol 2023].
  6. Jussieu, 1789, p. 246.

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9