Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sang en la femta

Plantilla:Infotaula malaltiaSang en la femta
Tipussímptoma a les deposicions Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perhemorràgia digestiva Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-9578.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB19317 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003130 Modifica el valor a Wikidata

L'aspecte de la sang en la femta és diferent depenent d'en quin moment entra al tracte digestiu i, per tant, de quanta acció digestiva ha estat exposada i de quant n'hi ha. El terme pot referir-se amb la melena, d'aspecte negre, originada típicament per hemorràgia digestiva alta; o a l'hematoquèzia, amb un color vermell, típicament originat per hemorràgia digestiva baixa.[1] L'avaluació de la sang que es troba a la femta depèn de les seves característiques, pel que fa al color, la quantitat i altres característiques, que poden indicar la seva procedència, però, afeccions més greus poden presentar-se amb un quadre mixt, o amb la forma de sagnat que es troba en una altra secció del tracte.[1][2] S'utilitza el terme sang oculta en femta quan aparentment no es veu i la seva determinació es per proves de laboratori químic.

Referències

  1. 1,0 1,1 Wilson, Dodd. «85». A: Clinical Methods: The History, Physical, and Laboratory Examinations. Boston: Butterworths, 1990. ISBN 9780409900774. 
  2. Cotter, Thomas G.; Buckley, Niamh S.; Loftus, Conor G. «Approach to the Patient With Hematochezia». Mayo Clinic Proceedings, vol. 92, 5, 2017, pàg. 797–804. DOI: 10.1016/j.mayocp.2016.12.021. PMID: 28473039.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9