ca Samaritanisme

El samaritanisme és la religió abrahàmica, monoteista i ètnica^[1] del poble samarità, un grup etnoreligiós que, juntament amb els jueus, prové dels antics israelites.^[2]^[3]^[4]^[5]^[6]^[7] El seu text sagrat central és el Pentateuc samarità, que els samaritans creuen que és la versió original i sense canvis de la Torà.^[8]

Els samaritans descriuen la seva religió com la santa fe que va començar amb Moisès, sense canvis al llarg dels mil·lennis que han passat. Els samaritans creuen que la Torà jueva i el judaisme s'han corromput pel temps i ja no compleixen els deures que Déu va ordenar als israelites al mont Sinaí. El lloc més sagrat per als samaritans en la seva fe és el mont Gerizim, prop de Nablus, mentre que els jueus veuen el mont del Temple a Jerusalem com el lloc més sagrat.^[9]

Referències

↑ Shulamit Sela, The Head of the Rabbanite, Karaite and Samaritan Jews: On the History of a Title, Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, Vol. 57, No. 2 (1994), pp. 255–267
↑ Mor, Reiterer i Winkler, 2010.
↑ Coggins, 1975.
↑ Pummer, 2002, p. 42, 123, 156.
↑ Grunbaum, M.; Geiger, Rapoport. «mitgetheilten ausfsatze uber die samaritaner». A: Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft: ZDMG. 16. Harrassowitz, 1862, p. 389–416.
↑ David Noel Freedman, The Anchor Bible Dictionary, 5:941 (New York: Doubleday, 1996, c1992).
↑ See also: Saint Epiphanius (Bishop of Constantia in Cyprus). The Panarion of Ephiphanius of Salamis: Book I (sects 1–46). BRILL, 1 January 1987, p. 30. ISBN 978-90-04-07926-7. Paul Keseling. Die chronik des Eusebius in der syrischen ueberlieferung (auszug). Druck von A. Mecke, 1921, p. 184. Origen. The Commentary of Origen on S. John's Gospel: The Text Rev. with a Critical Introd. & Indices. The University Press, 1896.
↑ Tsedaka, 2013.
↑ UNESCO World Heritage Centre. «Mount Gerizim and the Samaritans» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 6 maig 2022].

Bibliografia

Coggins, R. J.. Samaritans and Jews: The Origins of Samaritanism Reconsidered. Oxford: Basil Blackwell, 1975 (Growing Points in Theology). ISBN 978-0-8042-0109-4.
Samaritans: Past and Present: Current Studies. Berlin: De Gruyter, 2010 (Studia Samaritana, 5 & Studia Judaica, 53). ISBN 978-3-11-019497-5.
Pummer, Reinhard. Early Christian Authors on Samaritans and Samaritanism: Texts, Translations and Commentary. Mohr Siebeck, 2002. ISBN 978-3-16-147831-4.

[1] Shulamit Sela, The Head of the Rabbanite, Karaite and Samaritan Jews: On the History of a Title, Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, Vol. 57, No. 2 (1994), pp. 255–267

[FOOTNOTEMorReitererWinkler2010-2] Mor, Reiterer i Winkler, 2010.

[FOOTNOTECoggins1975-3] Coggins, 1975.

[FOOTNOTEPummer200242,_123,_156-4] Pummer, 2002, p. 42, 123, 156.

[Gesellschaft1862-5] Grunbaum, M.; Geiger, Rapoport. «mitgetheilten ausfsatze uber die samaritaner». A: Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft: ZDMG. 16. Harrassowitz, 1862, p. 389–416.

[6] David Noel Freedman, The Anchor Bible Dictionary, 5:941 (New York: Doubleday, 1996, c1992).

[7] See also: Saint Epiphanius (Bishop of Constantia in Cyprus). The Panarion of Ephiphanius of Salamis: Book I (sects 1–46). BRILL, 1 January 1987, p. 30. ISBN 978-90-04-07926-7. Paul Keseling. Die chronik des Eusebius in der syrischen ueberlieferung (auszug). Druck von A. Mecke, 1921, p. 184. Origen. The Commentary of Origen on S. John's Gospel: The Text Rev. with a Critical Introd. & Indices. The University Press, 1896.

[FOOTNOTETsedaka2013-8] Tsedaka, 2013.

[9] UNESCO World Heritage Centre. «Mount Gerizim and the Samaritans» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 6 maig 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]