Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Salvador Pàniker i Alemany

Plantilla:Infotaula personaSalvador Pàniker i Alemany
Biografia
Naixement1r març 1927 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Pedralbes (Barcelona) 
Diputat al Congrés dels Diputats
1977 – 1977 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, polític, escriptor, enginyer, editor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Participà en
19 juny 2002Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNúria Pompeia Vilaplana i Boixons Modifica el valor a Wikidata
FillsAgustí Pàniker Modifica el valor a Wikidata
GermansRaimon Panikkar i Alemany
Mercé Pàniker i Alemany Modifica el valor a Wikidata

Salvador Pàniker i Alemany (castellà: Salvador Pániker Alemany) (Barcelona, 1 de març de 1927 - Barcelona, 1 d'abril de 2017) va ser un enginyer, filòsof, editor i escriptor català.[1][2]

Fill de pare indi i mare catalana, va fer el batxillerat en un col·legi de jesuïtes. Era doctor en enginyeria industrial i va ser professor ajudant de metafísica a la Universitat de Barcelona. Era germà del també filòsof Raimon Panikkar i Alemany i de l'empresària i activista social Mercé Pàniker i Alemany. Va ser fundador i director de l'editorial Kairós i president de l'Associació Dret a Morir Dignament d'Espanya.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de la UCD, però poc temps després renuncià i deixà l'escó a Juan de Dios Ramírez Heredia, primer diputat d'ètnia gitana.

Va crear el concepte filosòfic de "retroprogressió". Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, per a desenvolupar els seus conceptes filosòfics, ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna. Hom el considera un pensador vitalista, tot i que ell comença per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia és una resposta a aquest nihilisme, i apunta cap a l'art d'estar dret a l'era de la complexitat i la incertesa.

Obres

  • A propósito de Sartre, la fe y los dioses (1965)
  • Los signos y las cosas (1969)
  • Cibernética y budismo Zen (1971)
  • Aproximación al origen (1982)
  • Conversaciones en Cataluña (1966)
  • Conversaciones en Madrid (1969)
  • Primer testamento (1985)
  • Ensayos retroprogresivos (1987)
  • Segunda memoria (1988)
  • Filosofía y mística (1992)
  • Cuaderno amarillo (2000)
  • Variaciones 95 (2002)
  • Asimetrías (2008)

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9