Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Salsa americana

Infotaula menjarSalsa americana
Hoamard à l'américaine («llagosta a l'americana»).
Característiques
EpònimAmèrica Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiagastronomia de França Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipussalsa Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfumet, tomàquet, all, ceba, conyac i vi blanc Modifica el valor a Wikidata

La salsa americana (en francès sauce à l'américaine o sauce à l'armoricaine ) és una salsa feta amb un fumet de mariscs aromatitzat amb tomàquet, all, ceba, conyac i vi blanc.[1]

Història

La salsa està basada en el plat "llamàntol a l'americana", també anomenat "llamàntol a la armoricana", divulgat al voltant de la dècada de 1870 per un cuiner francès, Pierre Fraisse, que havia treballat als Estats Units -lloc que va donar nom a la recepta, encara que existeixen discrepàncies-. Era propietari d'un restaurant a París, el Peter's. La recepta va néixer una nit que se li havien esgotat la majoria dels productes, i que li van venir a sopar uns amics seus. Només tenia llamàntolls destinats a ser servits a l'endemà. Davant la manca de temps, Fraisse va trossejar els llamàntols i els va ofegar en oli d'oliva. Els va flamejar amb conyac i els va posar sobre un llit de tomàquets, ceba i all picat, abans de posar-hi vi blanc i coure-ho tot a foc viu.

No obstant això, hi ha certa polèmica sobre el veritable origen del plat (del què es deriva la salsa de el mateix nom). A la Bretanya francesa, el nom original en francès, és "Armorique" (Armòrica), els pescadors tenien el costum de menjar trossos de llamàntol o de llagosta cuits en sidra amb conyac. Altres variants en què s'afegia al brou, tomàquet, all, i vi del país a part del conyac, existien a la regió de Bordeus (llamàntol a la bordelesa), a la Provença (llamàntol a la provençal) i a Catalunya (llamàntol a la catalana), des de principis de segle xviii.[2]

Aquestes receptes són variants de la de Fraisse, i els cuiners actuals estan cada vegada més d'acord en reconèixer l'autoria del llamàntol o llagosta a l'americana. D'altra banda, Fraisse era meridional, de la ciutat de Seta, el que corrobora l'ús del tomàquet, una hortalissa pràcticament desconeguda a la Bretanya de segle xix.

Característiques de la salsa americana

A causa de la dificultat d'aconseguir llamàntol o llagosta, se sol recórrer a nècores o a escamarlans frescos amb la seva closca. Després de picar-o tallar-les, es saltegen i es flamegen amb conyac. S'afegeix el Mirepoix de verdures amb les espècies, s'ofega uns minuts i es cou en vi blanc. El temps de cocció serà d'uns 20 o 25 minuts per aconseguir un brou concentrat, o fumet. Es filtra o es tritura amb una batedora i es passa pel "xino". Aquesta última opció permet obtenir un brou més dens.

Segons l'ús que es vol donar a la salsa, es pot utilitzar tal qual o donar-li una consistència més cremosa afegint-li un roux o nata espessa.

Plats amb salsa americana

Els plats que porten incorporada salsa americana plats de peixos, crustacis o cefalòpodes; tot i que també es porta a plats carnis i amb ous.

Per la seva delicat sabor, aquesta salsa se sol emprar tal qual per acompanyar tot tipus de peixos al forn o a la planxa, i de marisc. També es pot afegir a arrossos, fideuas, sopes, i plats amb peix i marisc. Serveix per lligar farcits de peix i donar-los consistència, i en croquetes de marisc. [1]

Altres sentits

A Xile es coneix com a salsa americana una salsa feta amb cogombre, ceba i pastanaga picats en talls prims, i marinats en vinagre.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9