Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sala de concerts

El Concertgebouw d'Amsterdam

Una sala de concerts és un local dedicat a interpretacions de música en viu, normalment de concerts de música clàssica. El terme se sol aplicar habitualment a espais amb capacitat suficient per albergar una gran orquestra simfònica –acompanyada o no d'un cor– i a la quantitat de públic que sol assistir a aquest tipus d'esdeveniments culturals.

Història i tipologia

Les grans sales de concerts van néixer a Europa a inicis del segle xix, acompanyant el desenvolupament de la música escrita per a formacions orquestrals cada vegada més grans i a la funció del concert com a acte social, obert al públic en general, en lloc de reservar-se a cercles reduïts.

Les primeres sales de concerts centreeuropees es van construir en planta rectangular, amb l'escenari per a l'orquestra situat en un dels extrems, i el públic assegut, encarat cap a ella. Aquesta disposició és hereva de la forma dels salons de banquets i les sales d'equitació on es van començar a celebrar aquests esdeveniments. El model europeu té els seus inicis en la construcció de la Gewandhaus de Leipzig (1780), en la qual es va remodelar una sala preexistent en un edifici públic. Les construccions expressament dissenyades per a aquesta finalitat van començar amb la Schauspielhaus de Berlín (1821) (actualment reconstruït com la Konzerthaus). A finals segle augmenta notablement la mida i la capacitat de les sales, i ña Musikverein de Viena (1870), la Concertgebouw d'Amsterdam (1888) o el Neues Concerthaus de Leipzig (Segon Gewandhaus, 1884) esdevenen els models a seguir. Una variant d'aquest model és la gran sala de forma circular, amb gran capacitat de públic i d'escenari, del Royal Albert Hall de Londres (1871). Ja en el segle xx, la nova construcció de la Berliner Philharmonie de Berlín (1963), amb l'escenari al centre de la sala i el públic en successives terrasses al seu voltant, sempre a curta distància dels intèrprets, inaugura un nou model que s'ha reproduït sovint des de llavors.

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9