Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sèmele

Per a altres significats, vegeu «Semele».
Infotaula personatgeSèmele

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaZeus Modifica el valor a Wikidata
MareHarmonia Modifica el valor a Wikidata
PareCadme Modifica el valor a Wikidata
FillsDionís Modifica el valor a Wikidata
GermansIno, Autònoe, Agave i Polidor Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentStimula i Tíone Modifica el valor a Wikidata
Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera

Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Va ser estimada per Zeus, que durant les seues relacions engendrà Dionís. Mentre estava gràvida, Hera, gelosa, adoptà l'aparença de la seua nodrissa Bèroe i la convencé perquè demanés al seu amant que, si de debò era Zeus, se li mostrés en tota la seua esplendor. Així ho va fer, i com que el déu no s'hi podia negar perquè, imprudent, havia jurat que li concediria qualsevol cosa que li demanés, en comparèixer al davant d'ella amb la seua majestat suprema la va cremar amb el fulgor dels llamps. Zeus hagué d'extreure el fetus de Dionís del seu ventre i cosir-se'l a la cuixa fins que s'acabés de formar.

Les germanes de Sèmele Ino, Agave i Autònoe, havien propagat el rumor que el seu amant era humà, però ella havia dit que era Zeus. Per això Zeus l'havia castigada. Aquesta calúmnia va tenir conseqüències, ja que les culpables van ser castigades a través dels seus descendents (Acteó, Learc i Melicertes, i Penteu).

Quan Dionís va assolir la divinitat, va baixar a l'Hades i va rescatar Sèmele. La va portar als Camps Elisis on li canvià el nom pel de Tíone en ser divinitzada.[1]

Referències

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 485. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 36 i 196. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9