Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rugositat

La rugositat superficial és el conjunt d'irregularitats i variacions d'una àrea respecte a la seva superfície nominal. S'ha de diferenciar de l'acabat superficial, concepte més subjectiu utilitzat per parlar de la qualitat, en general, d'una superfície.[1]

La rugositat superficial, juntament amb l'ondulació, les direccions predominants i les imperfeccions, serveix per definir amb exactitud i rigor les característiques físiques d'una superfície i d'aquesta manera poder avaluar les seves propietats i qualitat. Aquestes irregularitats generalment es presenten a causa del mateix procés de fabricació: fosa, forja, laminació, etc.

En el Sistema Internacional la unitat de rugositat és el micròmetre o micra (1micra = 1 µm = 0,000001 m = 0,001 mm); en el Sistema anglosaxó s'utilitza la micro polzada (μ").

Nivells

L'ISO 1302:1996 estableix 12 nivells de rugositat, que van de 50µm (N12) fins a 0.025µm (N1) en funció de la precisió requerida:

N1 N2 N3 N4 N5 N6 N7 N8 N9 N10 N11 N12
0.025µm 0.050µm 0.10µm 0.20µm 0.40µm 0.80µm 1.60µm 3.20µm 6.30µm 12.5µm 25µm 50µm

De N1 a N5 s'aplicaran per a la fabricació d'objectes d'altra precisió: des de miralls o blocs patró fins a eines de precisió o elements automotrius com suports de cigonyals i arbres de lleves o superficies exteriors de pistons. De N6 a N9 s'aplicaran a operacions d'acabat amb fresadora.

Rugosímetre

Rugosímetre T1000

El rugosímetre o perfilòmetre és l'aparell que s'utilitza per mesurar i determinar, de forma precisa, les crestes i forats que es presenten en una superfície determinada. Les seves parts principals són el sistema de palpació, el sistema d'avanç, el sistema d'amplificació i el sistema de registre. Mitjançant la seva utilització es pot conèixer la profunditat de la rugositat mitjana (Rz) i el valor de la rugositat mitjana (Ra), que seran amplificades i mostrades al sistema de registre.

També es disposa d'aparells més moderns que substitueixen el sistema de palpació per raigs làser, de manera que s'evita el contacte físic amb la superfície a avaluar.

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.222. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 

Bibliografia

  • Lasheras Esteban, José Mª. Tecnología mecánica y metrotecnia. San Sebastian: Donostiarra, 1987. ISBN 84-706-3087-3. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9