RugositatLa rugositat superficial és el conjunt d'irregularitats i variacions d'una àrea respecte a la seva superfície nominal. S'ha de diferenciar de l'acabat superficial, concepte més subjectiu utilitzat per parlar de la qualitat, en general, d'una superfície.[1] La rugositat superficial, juntament amb l'ondulació, les direccions predominants i les imperfeccions, serveix per definir amb exactitud i rigor les característiques físiques d'una superfície i d'aquesta manera poder avaluar les seves propietats i qualitat. Aquestes irregularitats generalment es presenten a causa del mateix procés de fabricació: fosa, forja, laminació, etc. En el Sistema Internacional la unitat de rugositat és el micròmetre o micra (1micra = 1 µm = 0,000001 m = 0,001 mm); en el Sistema anglosaxó s'utilitza la micro polzada (μ"). NivellsL'ISO 1302:1996 estableix 12 nivells de rugositat, que van de 50µm (N12) fins a 0.025µm (N1) en funció de la precisió requerida:
De N1 a N5 s'aplicaran per a la fabricació d'objectes d'altra precisió: des de miralls o blocs patró fins a eines de precisió o elements automotrius com suports de cigonyals i arbres de lleves o superficies exteriors de pistons. De N6 a N9 s'aplicaran a operacions d'acabat amb fresadora. RugosímetreEl rugosímetre o perfilòmetre és l'aparell que s'utilitza per mesurar i determinar, de forma precisa, les crestes i forats que es presenten en una superfície determinada. Les seves parts principals són el sistema de palpació, el sistema d'avanç, el sistema d'amplificació i el sistema de registre. Mitjançant la seva utilització es pot conèixer la profunditat de la rugositat mitjana (Rz) i el valor de la rugositat mitjana (Ra), que seran amplificades i mostrades al sistema de registre. També es disposa d'aparells més moderns que substitueixen el sistema de palpació per raigs làser, de manera que s'evita el contacte físic amb la superfície a avaluar. Referències
Bibliografia
|