Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ruby

Per a altres significats, vegeu «Ruby (desambiguació)».
Infotaula de llenguatge de programacióRuby
Tipusllenguatge de programació orientat a objectes, llenguatge de programació funcional, llenguatge de programació multiparadigma, llenguatge de programació imperatiu, llenguatge interpretat, programari lliure i llenguatge de programació Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1995; fa 30 anys (1995)
DissenyYukihiro Matsumoto
DesenvolupadorYukihiro Matsumoto, et al.
Epònimrobí Modifica el valor a Wikidata
Paradigma de programacióMultiparadigma (Orientat a objectes, Programació funcional, Programació imperativa, Programació reflexiva)
Darrera versió estable3.0.1
Majors implementacionsRuby MRI (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguatge de programacióC Modifica el valor a Wikidata
Influenciat perAda, Dylan, Perl, Python, Smalltalk, C++, CLU, Llenguatge de programació Eiffel, Lisp, BASIC, Lua i Emacs Modifica el valor a Wikidata
Sistema operatiumulti-plataforma
Extensió dels fitxers.rb, .rbw
Codi fontCodi font i Codi font Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaLlicència Ruby o llicència BSD[1][2]
Etiqueta d'Stack ExchangeEtiqueta, Etiqueta, Etiqueta, Etiqueta, Etiqueta, Etiqueta i Etiqueta Modifica el valor a Wikidata
Pàgina webruby-lang.org

El llenguatge de programació Ruby va ser creat per Yukihiro "Matz" Matsumoto l'any 1993. És un llenguatge de guions totalment orientat a objectes. Està molt orientat al tractament de fitxers i per manteniment del sistema. És simple, extensible i portable.

La versió estable és la 3.0.1.[3] Les principals novetats són diversos refinaments de la versió 2.0.0, incloent millores de rapidesa.

Últimament se n'està parlant molt gràcies al projecte Ruby on Rails.

Yukihiro Matsumoto el creador de Ruby.

Història

El llenguatge de programació Ruby va ser concebut originalment el 24 de febrer de 1993. El nom de "Ruby" va sorgir en una sessió de xat entre Matsumoto i Keiju Ishitsuka el mateix dia, abans d'haver escrit cap línia de codi.[4]

Primeres versions

Després de l'alliberament de Ruby 0.95 l'any 1995 diverses versions estables el van seguir:

  • Ruby 1.0: 25 de desembre de 1996[4]
  • Ruby 1.2: desembre de 1998
  • Ruby 1.4: agost de 1999
  • Ruby 1.6: setembre de 2000

L'any 1997 del primer article sobre Ruby fou publicat a Internet. Aquell mateix any Matsumoto va ser contractat per netlab.jp com a desenvolupador de Ruby a temps complet.[4] L'any 2000 Ruby era més popular que Python al Japó.[5]

Programa d'exemple

Programa que escriu Hola món per la sortida estàndard.

puts "Hola món!"

Tot són Objectes

A Ruby tot són objectes i, per tant, té mètodes, aquesta característica fa molt elegant el llenguatge. Un exemple d'això:

 1.upto(10) { |i|
 puts 'viquipedia'.slice(0,i).center(10)
 }

Obtenim:

v
vi
viq
viqu
viqui
viquip
viquipe
viquiped
viquipedi
viquipedia

Referències

  1. «COPYING in Ruby official source repository». Arxivat de l'original el 2017-03-20. [Consulta: 9 setembre 2014].
  2. «BSDL in Ruby official source repository». Arxivat de l'original el 2022-03-21. [Consulta: 9 setembre 2014].
  3. Anunci de la versió 3.0.1 (en anglès).
  4. 4,0 4,1 4,2 [enllaç sense format] http://blog.nicksieger.com/articles/2006/10/20/rubyconf-history-of-ruby History of Ruby
  5. Yukihiro Matsumoto. «Programming Ruby: Forward», 01-10-2000. [Consulta: 5 març 2014].

Enllaços externs

  • Ruby Adreça principal de Ruby.
  • Rubies Comunitat hispana d'usuaris de Ruby.
  • Ruby on Rails ens facilitat la creació de productes web en Ruby, creat per David Heinemeier Hansson.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9