Rostro al mar
Rostro al mar és una pel·lícula dirigida per Carlos Serrano de Osma, estrenada l'any 1951, que tracta sobre els exiliats a la terminació de la guerra civil espanyola. ArgumentUn exiliat comunista espanyol que ha passat uns anys als camps de concentració soviètics, aconsegueix escapar i entrar a Espanya amb l'únic objectiu de veure la seva dona i conèixer a la seva filla que nasqué estant a l'exili.[1] Repartiment[2]
Al voltant de la pel·lículaEl film fou rodat a Marsella, Barcelona (Orphea Films) i Girona (Cadaqués). La pel·lícula fou estrenada a Barcelona el 8 de setembre de 1952, simultàniament als cines Astoria i Cristina. Prèviament ja havia sigut presentada a altres ciutats espanyoles, sent la primera Sevilla, que va ser un dels pocs llocs a on va rebre bones crítiques. La crítica catalana valorà l'interès de tractar un tema inèdit i rellevant, com és l'exili i la consegüent nostàlgia de la pàtria llunyana, però es lamentà que un film que "va poder ser una crònica veraç del cas dels exiliats espanyols a l'acabament de la guerra civil es convertí de fet en una pel·lícula de tons sentimentals molt acusats, a la que juguen els clàssics temes de l'amor, el sacrifici i el corresponent final feliç".[3] La mala acollida del pùblic i crítica a Barcelona provocà el retard de l'estrena a Madrid, que es produí un any després.[4] Vegeu tambéBibliografia
Referències
|