Pel seu treball en estadística, se l'ha descrit com un geni que gairebé sol va crear les bases de la ciència estadística moderna.[5] i la xifra més important de l'estadística del segle XX.[6] En genètica, el seu treball va utilitzar matemàtiques per combinar la genètica mendeliana i la selecció natural; això va contribuir al ressorgiment del darwinisme a la revisió de principis del segle xx de la teoria de l'evolució coneguda com a síntesi moderna. Per les seves contribucions a la biologia, Fisher ha estat anomenat el més gran dels successors de Darwin.[7]
Realitzà molts avenços en l'estadística, un dels més importants dels quals va ser la inferència estadística, que desenvolupà el 1920. El 1958, va ser distingit per la Societat Linneana de Londres amb la Medalla Darwin-Wallace. La idea de l'efecte additiu dels gens en l'herència genètica no es va realitzar fins al seu treball de 1918, La correlació entre els parents sobre la suposició de l'herència mendeliana.[8]
També és considerat un dels pares fundadors del neodarwinisme.[9][10] Segons l'estadístic Jeffrey T. Leek, Fisher és el científic més influent de tots els temps segons el nombre de cites de les seves contribucions.[11]
Biografia
De nen Inverforth House, North End Way NW3, on Fisher va viure de 1896 a 1904. Se'l commemora amb una placa blava.
Fisher va néixer a East Finchley a Londres, Anglaterra, en una llar de classe mitjana; el seu pare, George, va ser un soci reeixit de Robinson & Fisher, subhastadors i comerciants d'art. Era un dels bessons, l'altre bessó era mort i va créixer el més petit, amb tres germanes i un germà. Des de 1896 fins a 1904 van viure a Inverforth House a Londres, on English Heritage va instal·lar una placa blava el 2002, abans de traslladar-se a Streatham.[12] La seva mare, Kate, va morir de peritonitis aguda quan ell tenia 14 anys, i el seu pare va perdre el seu negoci 18 mesos després.[13]
La mala visió de tota la vida va causar el seu rebuig per part de l’exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial,[14] però també va desenvolupar la seva habilitat per visualitzar problemes en termes geomètrics, no per escriure solucions matemàtiques o demostracions. Va entrar a l'escola Harrow als 14 anys i va guanyar la medalla Neeld de l'escola en matemàtiques. El 1909, va guanyar una beca per estudiar Matemàtiques al Gonville and Caius College de Cambridge. El 1912, va obtenir un primer en matemàtiques. El 1915 va publicar un article, The evolution of sexual preference[15] sobre la selecció sexual i l'elecció de la parella.
Carrera
Entre 1913 i 1919, Fisher va treballar com a estadístic a la City de Londres i va ensenyar física i matemàtiques en una seqüència d’escoles públiques, al Thames Nautical Training College i al Bradfield College. Allà es va instal·lar amb la seva nova promesa, Eileen Guinness, amb qui va tenir dos fills i sis filles.
El 1918 va publicar La correlació entre parents sobre la suposició de l'herència mendeliana, en què va introduir el terme variància i en proposava l'anàlisi formal.[16] Va presentar un model conceptual de genètica que mostra que la variació contínua entre els trets fenotípics mesurats pels bioestadístics es podria produir per l'acció combinada de molts gens discrets i, per tant, ser el resultat de l'herència mendeliana. Aquest va ser el primer pas per establir la genètica de poblacions i la genètica quantitativa, que va demostrar que la selecció natural podia canviar la freqüència al·lèlica d'una població, conciliant la seva naturalesa discontínua amb l'evolució gradual. Joan Box, biògraf i filla de Fisher, diu que Fisher havia resolt aquest problema ja el 1911. Avui dia, el model additiu de Fisher encara s'utilitza regularment en estudis d'associació a tot el genoma.[17]
"Frequency distribution of the values of the correlation coefficient in samples from an indefinitely large population." Biometrika, 10: 507-521. (1915)
"The correlation between relatives on the supposition of Mendelian inheritance" Trans. Roy. Soc. Edinb., 52: 399-433. (1918)
"On the mathematical foundations of theoretical statistics]" Philosophical Transactions of the Royal Society, A, 222: 309-368. (1922)
"On the dominance ratio. Proc. Roy. Soc. Edinb., 42: 321-341. (1922)
"On a distribution yielding the error functions of several well known statistics" Proc. Int. Cong. Math., Toronto, 2: 805-813. (1924)
"Theory of statistical estimation" Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, 22: 700-725. (1925)
"Applications of Student's distribution" Metron, 5: 90-104. (1925)
"The arrangement of field experiments" J. Min. Agric. G. Br., 33: 503-513. (1926)
"The general sampling distribution of the multiple correlation coefficient" Proceedings of Royal Society, A, 121: 654-673. (1928)
"Two new properties of mathematical likelihood" Proceedings of Royal Society, A, 144: 285-307. (1934)
