|
Rojo y negro (pel·lícula)
Rojo y negro és una pel·lícula espanyola de 1942, dirigida per Carlos Arévalo Calvet. El títol del film fa referència als colors de la bandera de Falange,[2][3] els mateixos que els de la políticament oposada Confederació Nacional del Treball. La pel·lícula, estrenada en el madrileny cine Capitol el 25 de maig de 1942,[1][4] no va agradar a les autoritats franquistes —el mateix Franco la va desaprovar després de veure-la en una projecció privada— i al cap de tres setmanes acabaria sent retirada de la cartellera,[5] projectant-se per última vegada el 14 de juny de 1942.[6] ArgumentLuisa i Miguel són nuvis des que eren uns nens, i sempre han estat junts. Madrid és la seva residència. Durant la Segona República, Miguel s'afilia a un partit d'esquerres i Luisa a la Falange. Se succeeixen les destruccions d'esglésies, assassinats en ple carrer de militants polítics o propagandistes, i la crema de cultius. Després de la imatge d'una copa omplint-se d'aigua fins que desborda, esclata la Guerra Civil Espanyola. Luisa comença una labor d'ajuda als companys de partit perseguits o capturats, cometent actes arriscats. Amb la finalitat de comprovar si un d'ells es troba en la txeca del Convent de les Adoratrius controlat per milicians cenetistes, hi entra fent-se passar per membre de les Joventuts Socialistes Unificades. Però l'encarregat sospita d'ella i la fa seguir quan torna a la seva casa. Després del registre de la seva casa per part dels milicians, descobreixen el rebut de la seva afiliació al partit i és detinguda. En primer lloc és portada a la txeca de les Adoratrices, on és violada, i finalment la traslladen a la txeca de Foment. Quan Miguel s'assabenta que està allí, corre en el seu cotxe a buscar-la, però en arribar descobreix que feia un quart d'hora que la hi havien portat per a afusellar-la. Corroït pel dolor, Miguel s'enfronta a trets contra una patrulla de milicians, provocant així la seva pròpia mort, per a així tornar a reunir-se amb la seva difunta estimada. ComentarisEl film destaca en el fotogràfic per l'ús del clarobscur i per la reconstrucció de la txeca de Foment com un edifici en secció, en el qual es mostren les seves diferents habitacions i passadissos en un pla seqüència. Notes i referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
