|
Richard Trevithick
Richard Trevithick (Illogan, Cornualla (Gran Bretanya), 13 d'abril de 1771 - Dartford, Kent, 22 d'abril de 1833)[1] fou un inventor anglès. Va néixer a Illogan, Cornualla (Gran Bretanya), el 1771. De petit estava més interessat en esports que en l'escola i destacava per la seva força i alçada. Trevithick va començar a treballar amb el seu pare a les mines on de seguida va demostrar ser bon enginyer i va fer algunes millores en els aparells de la mina. Trevithick també va començar a experimentar amb la idea de construir una locomotora de vapor. Al principi va fer algun projecte petit, on posava metall molt calent a la caldera i aquesta aconseguia la pressió per generar una mica de moviment del tren. El 1801 va aconseguir construir a Camborne una locomotora de carretera[2] que podia portar 8 persones, es va fer famosa amb el nom de “Puffinng Devil” (Diable que fa pufs). Aquesta locomotora però només podia fer petits trajectes a causa de la impossibilitat de produir vapor. Després de tots els problemes Travithick va viatjar a Londres, on construeix el London Steam Carriage per 10 passatgers,[2] i va ser criticat per James Watt, que denunciava les seves investigacions com a molt perilloses i amb alt risc d'explosió. Això va fer que des del govern se li prohibissin les investigacions. Finalment però, va trobar inversors i va poder seguir investigant, el 1804, va construir la primera locomotora de la història que corria satisfactòriament per carrils,[3] aquesta locomotora ja complia amb el disseny bàsic de totes les locomotores de vapor, s'anomenava “Penydarren” funcionava amb un pistó, podia portar 10 tones i 70 homes feia un trajecte de 14,5 km i arribava a la velocitat de 8 km/h. Aquesta locomotora només va fer 3 viatges, ja que cada vegada el seu alt pes trencava les vies, això li va fer perdre els inversors. Finalment, després de més intents fallats a causa del descarrilament de les locomotores (el més important va ser la locomotora “catch me who can” amb la qual va crear un circ a la plaça Euston de Londres, que també va haver de tancar a causa del descarrilament del tren) va treballar a l'Amèrica del sud d'enginyer i propietari de mines. Va morir en l'extrema pobresa el 22 d'abril de 1833 a Bull in, Dartford, Anglaterra tot i el reconeixement com a font d'inspiració d'inventors com George Stephenson. Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
