Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rhinopithecus

Infotaula d'ésser viuRhinopithecus Modifica el valor a Wikidata

rinopitec daurat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaCercopithecidae
SubfamíliaColobinae
GènereRhinopithecus Modifica el valor a Wikidata
H. Milne-Edwards, 1872
Tipus taxonòmicSemnopithecus roxellana
Espècies

Rhinopithecus és un gènere de micos del Vell Món. El gènere és rar i necessita molta més investigació. Aquests primats viuen al nord del Vietnam i Myanmar i al sud de la Xina, a les províncies de Guizhou, Yunnan, Sichuan i el Tibet. Malgrat que la versió catalana del nom és rinopitec i tots els membres del gènere són anomenats així, no és un terme sinònim de Rhinopithecus, ja que els membres dels gèneres Simias i Pygathrix també són anomenats així.

Aquests micos tenen la piràmide nasal molt curta i la cara rodona, amb les fosses nasals disposades cap endavant. Tenen el pèl relativament multicolor i llarg, sobretot a les espatlles i a l'esquena. Creixen fins a una longitud de 51 a 83 cm, amb una cua de 55 a 97 cm.

Els rinopitecs habiten boscos de muntanya fins a elevacions de més de 4.000 m. A l'hivern es traslladen a les regions profundament apartades. Les zones d'elevació més alta són més remotes i són difícils d'accedir i utilitzades pels humans, i altres estudis han trobat menys deforestació, més forestació i repoblació forestal, menys disminució dels hàbitats i menys extinció a les zones topogràficament escarpades. Totes les espècies de Rhinopithecus habiten boscos primaris i les cel·les quadrícules amb cobertura arbòria ≥ 75% poden constituir un hàbitat potencial important.[1] Passen la major part de la seva vida als arbres. Viuen junts en grups molt grans de fins a 600 membres, dividint-se en grups més petits en èpoques de manca d'aliments com a l'hivern. Els grups estan formats per molts més mascles que femelles. Tenen instints territorials, que defensen el seu territori sobretot amb crits. Tenen un ampli repertori vocal, de vegades en solitari, mentre que altres junts de forma coral.

La dieta d'aquests animals consisteix principalment en fulles d'arbres, brots de bambú i fruits. Un estómac ambdiverses cambres els ajuda a digerir els aliments.

L'impuls de l'aparellament comença per la femella. Pren contacte visual amb el mascle i fuig una mica i, a continuació, li ensenya els genitals. Si el mascle mostra interès (que no sempre es produeix), s'uneix a la femella i s'aparellen. El període de gestació de 200 dies finalitza amb un sol naixement a finals de primavera o principis d'estiu. Els animals joves maduren plenament en uns sis a set anys. Els zoòlegs saben poc sobre la seva vida quotidiana.

Taxonomia

El gènere Rhinopithecus inclou les següents espècies:[2]

Referències

  1. Nüchel, Jonas; Bøcher, Peder Klith; Xiao, Wen; Zhu, A-Xing; Svenning, Jens-Christian «Snub-nosed monkeys (Rhinopithecus): potential distribution and its implication for conservation» (en anglès). Biodiversity and Conservation, 27(6), 23 de gener de 2018, pàg. 1517–1538. DOI: 10.1007/s10531-018-1507-0. ISSN: 0960-3115.
  2. Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 173-174. ISBN 0-801-88221-4.  (anglès)
  3. Geissmann, T; Lwin, G; Aung, S; Naing Aung, T; et al. «A new species of Snub-nosed monkey, Genus Rhinopithecus Milne-Edwards, 1872 (Primates, Colobianae), From Northern Kachin State, Northeastern Myanmar» (en anglès). American Journal of Primatology, 73(1), 2010, pàg. 96–107. DOI: 10.1002/ajp.20894. PMID: 20981682.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9