Revolta de la Nika

Revolta de la Nika

41° 00′ 45″ N, 28° 58′ 48″ E / 41.0125°N,28.98°E / 41.0125; 28.98
Tipus	rebel·lió aldarulls esportius
Data	gener 532
Localització	Constantinoble (Turquia)
Estat	Imperi Romà d'Orient
Participant	Imperi Romà d'Orient Hypatius (en) Pompeius (en)
Esport	Cursa de carros
Danyat	Constantinoble
Ha destruït	Santa Sofia

Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση του Νίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble,^[1] després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.

La situació social era molt volàtil amb la població dividida en dues faccions importants, la facció verda i la blava, així com dues d'altres, els blancs i els vermells, que en aquesta època ja eren pràcticament irrellevants. Eren proto-partits polítics que seguien diferents branques de la teologia cristiana. La facció blava estava formada majoritàriament per la classe aristocràtica i seguien el cristianisme calcedoni, mentre que la verda, estava constituïda per la classe dels treballadors, artesans i comerciants i seguien la branca monofisita. Sovint s'enfrontaven en forts disturbis.^[2]

En arribar al poder Justinià va emprendre diverses guerres per recuperar terres romanes a Europa perdudes segles abans en les invasions ostrogodes i vàndales. Per aconseguir diners per finançar aquestes guerres el ministre de finances, Joan de Capadòcia, va introduir fins a 26 nous impostos que afectaven, principalment a la classe alta. Això va fer que l'enuig vers la parella reial formada per Justinià i Teodora creixés a causa dels alts impostos i de les dures respostes de l'emperador als enfrontaments entre blaus i verds.^[2]

Els seguidors de la facció verda se sentien rebutjats per la parella reial mentre que els de la facció blava, habitualment els preferits de Justinià i Teodora, creien que havien perdut el favor imperial. Tots aquests fets van desembocar en una rebel·lió a l'hipòdrom de la capital de l'Imperi Romà d'Orient on els seguidors de les dues faccions van començar a cridar Níka (en grec 'victòria') desafiant als seus governants. Aviat una multitud va sortir als carrers de la ciutat cremant edificis al seu pas, incloent l'església on s'havien casat l'emperador i l'emperadriu i arribant a proclamar Hipaci, el nebot d'Anastasi I, com a nou emperador.^[3]

Justinià i els seus oficials estaven preparant-se per fugir quan la seva dona, Teodora, avui santa per a l'Església ortodoxa, es va oposar i els va arengar per esclafar la revolta. Justinià, animat pel valor de la seva muller, va encomanar als seus generals de confiança, Belisari i Mundus, que ataquessin els revoltats, entrant amb les seves tropes a l'hipòdrom on van massacrar unes 30.000 persones (un 10% de la població de la ciutat), incloent-hi el pretendent al tron Flavi Hipaci.^[2]

• Ruiz-Domènec, J. E.; Hernández de la Fuente, D.; García, J. C. «Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk» (en neerlandès). National Geographic, 2022.