Resolució angular

La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d'una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull. Fa referència al poder d'un instrument òptic per separar dos objectes d'una imatge.^[1][2][3]

En astronomia la qüestió que es planteja és la distància angular que hi pot haver entre dues estrelles perquè així es puguin distingir de manera separada. Les estrelles són tan lluny que són sempre fonts puntuals. Tanmateix, a causa de la difracció de la llum que es produeix quan la llum procedent d'un objecte puntual travessa el telescopi i crea una imatge anular amb un patró de difracció característic denominat disc d'Airy. El límit òptic conseqüència de la difracció es pot calcular de manera empírica a partir del principi de la difusió de Rayleigh, elaborada per John Strutt, Baró de Rayleigh.

${\displaystyle \sin \theta =1.22{\frac {\lambda }{D}}}$

• θ és la resolució angular,
• λ és la longitud d'ona de la llum
• D el diàmetre o obertura del telescopi.

El factor 1,22 deriva d'un càlcul de la posició del primer anell de foscor que envolta el disc central d'Airy. Aquest factor s'utilitza per aproximar l'habilitat de l'ull humà per distingir dues fonts puntuals de llum els discs de la qual d'Airy se superposen.

D'altra banda, l'efecte de la turbulència de l'atmosfera (anomenat seeing) provoca que fins i tot en nits clares hi hagi un límit d'aproximadament 1 segon d'arc de resolució; això és comparable a la separació dels fars d'un cotxe vistos a 300 km de distància. Aquesta és una de les raons per les quals s'envien telescopis en satèl·lits artificials, més enllà de l'atmosfera.

• Resolució d'imatges, IRHT-CNRS Arxivat 2008-01-26 a Wayback Machine. (francès)