Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

República Democràtica Federal de Transcaucàsia

República Democràtica Federativa de Transcaucàsia
Закавказская демократическая федеративная республика'


1918


Fitxer:Flag of the Transcaucasian Federation.svg

Bandera

Ubicació de
Informació
CapitalTblisi
Idioma oficialrus
MonedaRuble de Transcaucàsia
Període històric
Establiment24 de febrer de 1918
Dissolució26 de maig de 1918
Política
Forma de governRepública
Seim de Transcaucàsia
Níkoloz Txkheïdze

La República Democràtica Federativa de Transcaucàsia (RDFT, rus: Закавказская демократическая федеративная республика (ЗКДФР), transcrit Zakavkàzskaya demokratítxeskaya federatívnaya respúblika (ZKDFR); també coneguda com a Federació Transcaucasiana) (febrer 1918 – maig 1918) fou un estat de curta durada que comprenia els actuals estats d'Armènia, l'Azerbaidjan, i Geòrgia.

Després de la Revolució de febrer, el Govern Provisional Rus creà un Comité Especial Transcaucasià (особый Закавказский Комитет (ОЗАКОМ), osobyy Zakavkazskiy Komitet (OZAKOM)) per a governar la zona. Després de la revolució d'octubre fou substituït per la República Transcaucasiana i pel Comissariat Transcaucasià, que serà substituït per una federació.

El Sejm de Transcaucàsia es va convocar el 10 de febrer de 1918 i el cap fou el menxevic georgià Níkoloz Txkheïdze. El Sejm proclamà la república independent, democràtica i federativa de Transcaucàsia el 24 de febrer, reconeguda per l'imperi otomà el 28 d'abril tres dies després que la República acceptés el Tractat de Brest-Litovsk i es retirés de Kars.[1] La federació es va dissoldre quan Geòrgia declarà la seva independència el 26 de maig. La República Democràtica d'Armènia i l'Azerbaidjan seguiren el seu exemple el 28 de maig.

Referències

  1. Engelstein, Laura. Russia in Flames: War, Revolution, Civil War, 1914-1921 (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 335. ISBN 9780199794218. 


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9