La Reichsmarine (armada nacional) era el nom de l'armada alemanya durant la República de Weimar i els dos primers anys de l'Alemanya nazi. Era la branca naval de la Reichswehr (Defensa del Reich). Va existir entre 1918 i 1935, quan va ser reanomenada pels nazis en Kriegsmarine (armada de guerra).[1]
Unitats de la Reichsmarine en les maniobres de 1929. A la dreta, un creuer de la classe K
A la fi de la Primera Guerra Mundial i amb la dissolució de la Kaiserliche Marine, es va crear una força naval amb el nom de Vorläufige Reichsmarine (armada nacional provisional).[2][3]
Extensió i equipament
El Tractat de Versalles del 1919 limitava la grandària i l'equipament de la Reichsmarine i posava límits a la seva modernització. Les forces aliades es trobaven entre dos objectius contradictòries. D'un costat, volien evitar que Alemanya tornés a esdevenir una amenaça per a les potències aliades. D'un altre costat, desitjaven mantenir-la Reichsmarine prou fort com a defensa en el Bàltic contra la força emergent de la Unió Soviètica.
Els articles 181 a 209 de Tractat de Versalles limitaven tan l'equip com el personal. No podia tenir més de 15.000 homes amb un màxim de 1.500 oficials i prohibia que els mariners civils tinguessin una formació militar.[4] Limitava la flota a 6 cuirassats, 6 creuers i 12 destructors, 12 torpediners, 38 dragamines, 8 auxiliars, vaixells guardacostes, 8 guardapesques, 2 vaixells exploradors, 6 paquebots i un veler d'entrenament.[5] No podien tenir qualsevol submarí ni tampoc per raons comercials. El tonatge dels naus per reemplaçar naus obsoletes era limitat a 10.000 t per a creuers, 6.000 t per a creuers lleugers, 800 t per a destructors i 200 t per a torpediners.[6]
Era permès reemplaçar vaixells petits de més de 15 anys o 20 anys per als cuirassats. La Reichsmarine va començar construint el 1924 un successor del Niobe botat en 1899, i el 1929 un successor del Preussen, botat el 1903. Alemanya, va provar de eludir les limitacions mitjançant innovacions tecnològiques i armament secret.
Vaixells de la Reichsmarine
Vaixells procedents de la Kaiserliche Marine
Classe Deutschland
Schleswig-Holstein (1908-1944)
Hannover (1907-1944) des de 1931 vaixell per a avaluació de dany de mines
Schlesien (1908-1945)
Classe Braunschweig
Braunschweig (1904-1932)
Elsaß (1904-1936)
Lothringen (1904-1931)
Preußen(1903 - 1945), transformat en proveïdor de dragamines el 1919
Hessen, transformat en vaixell objectiu per ràdio control
Classe Bremen: Berlin (1906-1929) & Hamburg (1908-1931)
Classe Gazelle: Nymphe (1900-1931), Niobe (1900-1925) (1943); (després de ser capturat a Itàlia), Thetis (1901-1929), Amazone (1901-1931), Medusa (1901-1929), Cap Arcona (1903-1945)
Grans torpediners (destructors)
Classe V1: V-1, V-2, V-3, V-5, V-6
Classe G7: G-7, G-8, G 10, G 11
Classe S-13: S-18, S-19, S-23
Classe B-122: B-123
Classe V-170: V-175
Classe V-178: S-185
Classe H-186: H-190, H-196
Torpediners
Classe S-131: T-139
Classe V-125: T-141, T-143, T-144
Classe H-145: T-146
Classe G-148: T-148, T-149
Classe V-150: V-151
Classe S 152: T-152, T-153, T-154, T-155, T-157
Classe V-158: T-158
Classe H-166: T-168
Caçasubmarins
UZ 27 - 20 baixa al febrer de 1936, lliurat a la SA
IP 28 - 16 baixa al maig de 1934, lliurat a la SA
IP 29 - 20 baixa al febrer de 1936, lliurat a la SA
UZ 30 – baixa el 1923, convertit en vaixell d'operacions de vol, donat de baixa el 1927, lliurat a la Duana
IP 31 - baixa el 1923, convertit en vaixell d'operacions de vol.
UZ 32 - baixa
IP 33 – baixa
IP 34 - baixa el 16 de maig de 1934, lliurat a la SA
UZ 35 – baixa el 9 de juny de 1936, lliurat a la SA
Vaixells auxiliars
Vaixells escola: Niobe (a vapor) (1921-1926) i Gorch Fock (vela), encara actiu[8]
Vaixells de ràdio control: Zähringen (1902-1945), Hessen
Proveïdor de dragaminas: Preußen (1903 - 1945) des de 1919
Reemplaçament dels vells vaixells
Cuirassats
Classe Deutschland: Deutschland (1933-1948) succesor del Preußen &Admiral Scheer (1934-1945) successor del Braunschweig
Classe carnivors: Wolf (1927), Iltis (1927), Luchs (1928), Tiger (1928), Jaguar (1928), Leopard (1928)
Llanxes ràpides
IP, S 11 (1927) - 1828 proves, lliurat a la Lutfwafe el 14 de juny de 1930
IP, S 12 (1925) - 1929 proves, baixa el 31 de març de 1931; venut
IP S 13 (exLM 20) – reconstruït el 1926, baixa el 31 de març de 1931; venut
IP S 14 (exLM 22) - reconstruït el 1926, baixa el 31 de març de 1931; venut
IP S 15 (exLM 23) - reconstruït el 1926, baixa el 9 de juny de 1933; venut
IP S 16 (exLM 27) - reconstruït el 1926, baixa el 7 d'agost de 1930; venut
IP S 17 (exLM 28) – reconstruït el 1926, baixa el 9 de juny de 1933; venut
IP S 18 (exNarwhal) - 1928 proves, baixa el 31 de març de 1931; venut
IP S 19 (exLusi 1) – construït el 1930 en servei el 6 de setembre de 1932; venut
IP S 20 (exLM 16) - reconstruït el 1926, baixa el 31 de març de 1931; venut
IP S 21 (exLM 21) - reconstruït el 1926, baixa el 9 de juny de 1933.
S 1 (1929) - 7 d'agost de 1930 com l'IP S 16 redenominada el 16 de març de 1932 com a S 1, venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Badajoz (LT-15), baixa el 1944.
S 2 (1932) – posada en servei el 22 d'abril de 1932 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Falange (LT-13), perduda el 1937
S 3 (1932) - posada en servei el 27 de maig de 1932 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Oviedo (LT-12), baixa el 1940
S 4 (1932) - posada en servei el 20 de juny de 1932 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Requeté (LT-11), baixa el 1946
S 5 (1932) - posada en servei el 14 de juliol de 1932, 10 12 venuda a Espanya el 10 de desembre de 1936, redenominada Toledo (LT-14), baixa el 1944
S 6 (1932) - posada en servei el 23 de novembre de 1933.
S 7 (1933) - posada en servei el 10 d'octubre de 1934.
S 8 (1934) - posada en servei el 6 de setembre de 1934 pontón en 1945.
S 9 (1934) - posada en servei el 12 de juny de 1935, presa com a botí de guerra pels Estats Units.
S 10 (1934) - posada en servei el 7 de març de 1935, presa com a botí de guerra pels Estats Units el 1945.
S 11 (1934) - posada en servei el 3 d'agost de 1935 capturat per la Unió Soviètica el 1945.
S 12 (1935) - posada en servei el 31 d'agost de 1935, presa com a botí de guerra pels Estats Units el 1945.
S 13 (1935) - posada en servei el 7 de desembre de 1935, presa com a botí de guerra pel Regne Unit el 1945.
.svg&lang=ca)
