Reial Audiència de Mallorca

Reial Audiència de Mallorca

Dades
Tipus	Reial Audiència
Història
Creació	11 maig 1571
Data de dissolució o abolició	28 novembre 1715
Governança corporativa
Seu	Palma (Mallorca)

La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada que exercia el poder judicial en nom del rei i que tenia competències de govern i presa de decisions a l'àmbit del regne de Mallorca. Fou instaurada per una Pragmàtica del rei en Felip II dictada l'11 de maig de 1571 i complementada el 25 d'abril del 1572. La institució fou modificada de manera molt substancial pel Decret de Nova Planta de la Reial Audiència del regne de Mallorca de 1715, que hi va donar una nova planta (nova estructura) a la institució, i per les successives reformes de l'organització judicial al llarg del segle xix i el segle xx.^[1]

Les Reials Audiències a la Corona d'Aragó foren introduïdes pel rei en Ferran el Catòlic, i es dotaren de funcions primordialment judicials. Amb aquests nous òrgans, el rei pretenia administrar la justícia i altres afers de govern d'una forma més eficient i ràpida. L'administració i impartició de justícia era una regalia pròpia del rei, com a senyor i mediador, i per tant l'autoritat d'aquest òrgan es derivà exclusivament d'aquest i no de les Corts o cap institució representativa pròpia dels regnes. Actuaren, per tant, com a tribunals superiors de justícia, però les seves funcions sovint sobrepassaren aquest àmbit judicial (s'ha de tenir en compte que llavors el concepte de separació de poders encara no s'havia formulat) i actuaren també com a organisme consultiu del lloctinent general o virrei, i últimament varen esdevenir una forta eina política i administrativa vital per a l'exercici d'un bon Govern al país corresponent.^[2]

El rei Catòlic va implantar els precedents de les Reials Audiències el 1493, quan fundà dos consells judicials, un a Aragó i l'altre a Catalunya. El d'Aragó era conformat per 5 juristes i fou el precedent directe de la futura Reial Audiència aragonesa, que agafà la seva forma definitiva el 1528, si bé la seva estructura fou modificada varies vegades fins el 1592, i el de Catalunya va rebre el nom oficial de Consell Reial, que adoptà la seva ordenació definitiva el 1599 després de moltes modificacions. Després d'aquestes primeres institucions, el rei en Ferran fundà la primera Reial Audiència de la Corona com a tal, la de València, en el 1506—si bé fou modificada fins el 1607. Ja en Felip II fundà les Audiències dels regnes insulars: la de Sardenya el 1564 i la de Mallorca el 1571.^[2]

A Mallorca, abans de la Reial Audiència, la justicia era administrada per una sèrie de cúries com la del batlle, la del veguer, la del veguer de fora, les senyorials, entre altres, que responien últimament a la Cúria de la Governació, conformada pel lloctinent general, el assessor del Governador (després nomenat regent de la Cancelleria, càrrec important ocupat per un jurista que assessorava al lloctinent) i l'advocat fiscal i patrimonial. El lloctinent general era el màxim representant del rei quan aquest era absent, i degut a la impossibilitat de que el monarca impartís justícia a tots els seus territoris ell tot sol, el lloctinent ho feia en son nom. Les sentencies de les altres cúries, fossin reials o senyorials, eren apel·lables davant la Cúria de la Governació.^[3]

La seva implantació a Mallorca es va fer a petició del regne, i seguí el model que ja s'havia instal·lat als altres regnes de la monarquia hispànica i la Corona d'Aragó. D'altra banda, la creixent tensió entre part de la societat mallorquina i el governador feia desitjar que un organisme col·legial pogués resoldre amb més equitat, per això el 1564 el Gran i general Consell envià a les Corts de Montsó el síndic o ambaixador Pau Moix, aprofitant la visita del rei en Felip II a Barcelona (si bé la ciutat ja tenia un síndic, Francesc Anglada) i la convocatoria de Corts.^[4] Aquest síndic^[a] en la Cort havia rebut les directrius per demanar una sèrie de peticions al rei, que feia en nom del regne. Les peticions foren:

• Que el rei visitàs en persona el seu regne de Mallorca.
• Que juràs personalment, sense intermediaris, les Franqueses i els Privilegis del regne de Mallorca.
• Que proveís de Corts al regne.
• Que Mallorca fos convocada a les Corts generals de la Corona d'Aragó.
• Que se fundàs una Reial Audiència per Mallorca, finançada enterament pel Reial Patrimoni.
• Que el rei tractàs certes queixes respecte el funcionament del regiment de sort i sach.

A aquestes Corts de 1564 es feren importants regulacions de les Reials Audiències dels altres regnes: es crearen sales criminals a les Audiències d'Aragó, València i Catalunya i es fundà la de Sardenya, que tenia dos sales; però la qüestió Mallorquina no fou tractada. El 1567 tornaren les peticions.

La integraven 6 jurisconsults en dret civil o canònic, el regent de la Cancelleria, l'advocat fiscal del Reial Patrimoni, dos membres naturals de Mallorca i dos de fora, però pertanyents als territoris de la Corona d'Aragó. D'aquesta manera s'impedia la presència de magistrats castellans o d'altres dominis de la monarquia desconeixedors de la tradició jurídica catalano-aragonesa. Tots els jurisconsults eren designats per la corona. El darrer electe havia d'actuar com a jutge de cort en les causes criminals. Carles II el desembre de 1677 va ampliar a 7 el nombre de juristes. La presidència de la Reial Audiència corresponia a la primera autoritat del regne, això es el rei, però en absència d'aquest la presidia el seu representant. Aquesta autoritat encara era coneguda amb la denominació de governador i lloctinent, però des de llavors fou més utilitzada l'expressió de virrei.

Era la cort suprema de l'illa. Reconeixia com a instància superior al Consell d'Aragó. L'evocació d'una causa a la Reial Audiència era un recurs habitual de les universitats (municipis) i els particulars per a evitar la justícia senyorial, ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. El darrer oficial reial era el veguer, que era l'encarregat d'administrar justícia dins la vegueria.

Amb el Decret de Nova Planta de 28 de novembre de 1715 la Reial Audiència va passar a ser presidida pel Comandant General, sense poder intervenir en qüestions judicials, càrrec que substituïa els antics virreis. La institució va incorporar aspectes de govern polític a partir de la supressió del Gran i General Consell i la juraria del regne. Es va mantenir la figura del regent, amb cinc oïdors i un fiscal. Amb la supressió del Consell d'Aragó les apel·lacions passaren a resoldre's davant el Consejo de Castilla.