Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Regne de Matsya

La posició del regne de Matsya a l'Edat de Ferro Vèdica de l'Índia.

Matsya (Sànscrit per «peixos») era una de les tribus indi-àries de l'Índia vèdica que van formar un estat (janapada) que va arribar a ser uns dels setze principals abans del 600 aC. També apareix amb el nom de Machcha.

Pel tardà període vèdic els matsyes van governar un regne localitzat al sud del regne dels Kurus, i a l'oest del Yamuna que el separava del regne dels Pantxales. Més o menys correspon al que fou el principat de Jaipur al Rajasthan, i inclou la totalitat de Hindaun, Alwar i parts de Bharatpur. La capital de Matsya era Viratanagari (la moderna Bairat) que seria anomenada en honor del seu rei fundador, Virata. En la literatura Pali la tribu Matsya és normalment associada amb Surasena, que correspon a la regió de Bhraj a Uttar Pradesh. La part occidental de Matsya era una zona muntanyosa a la riba nord del Chambal. Upaplavya era la ciutat principal del regne a part de la capital.

A principi del segle VI aC Matsya era un dels setze Mahajanapades (regnes principals) esmentats al text budista Anguttara Nikaya. El mahabharata esmenta els Apara Matsya i els Vira Matsya. El Shatapata Bhrahmana esmenta un rei de nom Dhvasana Dvaivatavana. El poder del regne va minva i un segle després havia perdut tota importància en temps de Buda. El Mahabharata (V.74.16) esmenta un rei de nom Sahaja, que governava sobre dos regnes, el de Chedi i el de Matsya, i se suposa que Chedi havia annexionat Matsya (almenys temporalment). Finalment va acabar en poder de Magadha.

A més de Matsya al sud del regne de Kuru, l'èpica esmenta sis altres regnes menors dels matsyes.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9