Irlanda c. 900. El Regne d'Osraige es trobava entre els regnes més extensos de Munster i Leinster, i corresponia a la zona de l'actual Comtat de Kilkenny
El Regne d'Osraige fou un regne independent d'Irlanda entre els de Leinster i Munster, durant els segles I i IX.[1] Fou aliat durant segles del Corcu Loígde, o Dáirine, de Munster.
Un dels reis més famosos d'Osraige fou Cerball mac Dúnlainge, mort al 888, i fou avantpassat dels FitzPatrick, cognom que s'hi introdueix amb l'arribada dels normands. Cerball s'alià amb els invasors vikings i, per les seues filles, seria l'ancestre d'algunes famílies importants d'Islàndia.
La família Mac Giolla Phádraig, o FitzPatrick, hi regnà fins a la seua submissió davant Enric VIII d'Anglaterra al 1537. I tres anys més tard, al 1541, a canvi d'haver promés abolir tot record del papa i d'assegurar-se que només es parlés l'anglés al regne, Brían Óg Mac Giolla Phádraig fou nomenat Baron Upper Ossory.[4]
Referències
↑(en anglés) Fitxa d'OssoryEncyclopedia Britannica, consultat el 20 d'octubre de 2011.
↑Downham, "Career", p. 7; Mac Niocaill, Ireland before the Vikings, pp. 3–4.
↑Byrne, Irish kings and high-kings, mapas en pp. 133 & 172–173; Charles-Edwards, Early Christian Ireland, p. 236, mapa 9 & p. 532, mapa 13.
