Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Regne d'Aram

Regne d'Aram
Regne Arameu de Damasc
[[segle xii aC]] – 734 aC

Informació
CapitalDamasc
Idioma oficialarameu
Període històric
Establimentsegle xii aC
conquesta assíria734 aC
Política
Forma de governmonarquia

El regne d'Aram o regne arameu de Damasc fou un estat dels arameus centrat a Damasc a Síria, que va existir del segle XII aC al 734 aC. Les fonts sobre aquest estat són els annals assiris, texts arameus i la Bíblia. Els texts més importants són dels reis assiris Salmanassar III, Adadnirari III i Teglatfalassar III; esmenten alguns dels seus sobirans. Les inscripcions aramees són rares i només una estela reial ha estat identificada (L'estela de Tel Dan) i la resta són dues inscripcions a Erètria i Samos i l'estela de Zakkur. La Bíblia dona un relat més detallat de la història del regne en la seva relació amb Israel, i alguns texts bíblics esmenten les batalles del rei David contra els arameus al sud de Síria al segle x aC (2 Samuel 9:6-19).

La primera part de la història del regne és desconeguda. Teglatfalassar I (1114-1076 aC) esmenta que els arameus havien començat a establir-se a la meitat sud de Síria. Un segle després apareixen lluitant contra Israel. Al segle ix els texts assiris, hebreus i arameus esmenten la capital Damasc; al final del segle ix l'estat va arribar al seu zenit amb Hazael, un oficial de la cort que va matar el rei Hadadezer i va usurpar el tron; durant el seu regnat d'uns 37 anys (vers 842 aC - 805 aC), Hazael va portar a l'exèrcit arameu a la batalla contra les forces del rei Jehoram d'Israel i el rei Ahaziah de Judà. Després de derrotar-los a Ramoth-Gilead, Hazael també va rebutjar dos atacs dels assiris, a l'est de territori israelita, a Jordània; va intentar fins i tot conquerir Jerusalem. La seva influència es va estendre al nord de Síria a l'estat d'Unqi; al sud-oest va arribar fins al Golan i la mar de Galilea (llac Tiberíades). Al segle viii el rei Rezin apareix com a tributari de Teglatfalassar III d'Assíria. El 734 aC es va aliar a Pecahià o Pekah, rei d'Israel, per atacar a Acaz de Judà però aquest va demanar ajut a Teglatfalassar III que va envair el regne, va ocupar Damasc i va annexionar el territori. Segons el llibre dels Reis 16:9, la població fou deportada i Rezin executat.

Les proves arqueològiques són molt minses; a Damasc no hi ha possibilitats de fer excavacions i altres ciutats del regne no han estat identificades de manera segura. Els materials trobats a llocs més al sud com Tell-Ashtara, Tell er-Rumeith, et-Tell, Tel-Dan, Tell el-Oreme, i altres, no permeten distingir la seva cultura de la del nord d'Israel.

Reis

Referències

  • James B. Pritchard, ed., Ancient Near Eastern Texts Relating to the Old Testament (3a ed.; Princeton NJ: Princeton University Press, 1955)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9