Reglets numèricsEls reglets numèrics (també coneguts com a reglets de Cuisenaire) són un joc versàtil de manipulació matemàtica utilitzat a l'escola, així com en altres nivells d'aprenentatge (com en idiomes). Es poden començar a usar amb xiquets des dels tres anys —abans no és recomanable perquè se'l podrien dur a la boca— i fins i tot amb adults, ja que permet que es comprenguen millor els números i faciliten la transició cap al càlcul mental. S'utilitzen per a ensenyar una àmplia varietat de temes matemàtics, com ara les quatre operacions bàsiques, fraccions, àrea, volum, arrels quadrades, resolució d'equacions simples, els sistemes d'equacions, i fins i tot equacions quadràtiques.[1] Els pedagogs Maria Montessori i Friedrich Fröbel van usar reglets per a representar números, mentres que el belga Georges Cuisenaire, en va introduir l'ús per a professors arreu del món a partir de 1945. Cuisenaire va ser un professor d'escola primària de Bèlgica, que va publicar un llibre sobre l'ús dels reglets en 1952, titulat Els números en colors[2]. L'ús dels reglets tant per a l'ensenyament de les matemàtiques com per als idiomes va ser desenvolupat i popularitzat per Caleb Gattegno, en molts països d'arreu del món.[3] A Catalunya s'han popularitzat gràcies a la tasca de la mestra Maria Antònia Canals, que va introduir-los junt amb més material pensat per facilitar l'aprenentatge de les matemàtiques a l'escola. Tot i que s'utilitzen principalment per a les matemàtiques, també han esdevingut populars a l'aula d'ensenyament d'idiomes, en particular, The Silent Way.[4] Poden ser usats per a ensenyar temes com ara les preposicions de lloc, les frases i la pronunciació. Colors dels regletsEn el sistema, hi ha deu reglets d'1 a 10 cm. Als reglets d'igual longitud se'ls assigna el mateix color, que és diferent en el sistema Cuisenaire,[5] i en el de M. Antònia Canals[6]
Com que en educació Infantil i primer cicle d'educació primària un dels objectius principals del docent consistix a ajudar l'alumnat a desenvolupar la capacitat de calcular,[7] l'ús de materials didàctics amb un enfocament logico-manipulatiu com els reglets de Cuisenaire són un recurs a tindre en compte.[8] Els reglets permeten la iniciació en el càlcul mitjançant la descomposició dels números amb l'ajuda d'un suport tangible i manipulatiu, més fàcil d'entendre per l'alumnat en les seues primeres etapes d'aprenentatge, pel fet que els permet desenvolupar el càlcul mental i la seua corresponent representació. A més, permet a l'alumnat experimentar pel seu compte, fomentant el desenvolupament de l'autonomia mentre busca respostes de forma independent i espontània.[9] Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|