Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Refugi (biologia)

Refugis europeus en el darrer màxim glacial fa 20.000 anys

Un refugi (en llatí i altres llengües: refugium plural: refugia) en una població biològica, és la localització d'una població aïllada o relicte d'una o més espècies esteses. Aquest aïllament (al·lopatria) pot ser deguda a canvis climàtic, la geografia o les activitats humanes com la desforestació o la sobrecaça.

Un exemple actual d'espècie en un refugi és el goril·la de muntanya, que es troba aïllada en unes muntanyes específiques d'Àfrica central i també el lleó marí australià aïllat en unes poques platges del sud d'Austràlia degut a la cacera. En molts casos aquest ailament és un estadi temporal; tanmateix alguns refugis són de llarga durada, donant lloc a espècies endèmiques, que sobreviuen com espècies relictes.

En l'antropologia, els refugia sovint es refereixen específicament als Refugis del darrer màxim glacial, on algues poblacions humanes ancestrals es van veure forçades a desplaçar-se a refugis glacials. Un exemple és la regió Franco-cantàbrica i el Pont de terra de Bering, entre d'altres.

Especiació

Jürgen Haffer va ser el primer a proposar el concepte de refugis per tal d'explicar la diversitat biològica de les poblacions d'ocells de la conca de l'Amazones Haffer suggerí que el canvi climàtic del Plistocè tardà va portar a reservoris reduïts de boscos habitables en els quals les poblacions van esdevenir al·lopàtriques. Amb el temps això va portar a especiació en les poblacions. Quan va acabar el període Plistocè les condicions àrides van donar pas a les actuals selves plujoses i es van reconnectar els refugis.

Exemples en la temperatura

Es pot donar una explicació simple dels refugis segons l'exposició d'obaga i solana i com afecten la temperatura. A l'hemisferi nord les obagues són llocs relativament freds i al contrari, les solanes són llocs calents. L'obaga i la solana poden ser refugis (per ser un lloc fred i un de calent respectivament).

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9