|
ReflexEn biologia, un reflex o acte reflex és una seqüència d’accions involuntàries i efectuades gairebé instantàniament en resposta a un estímul. Un reflex és possible gràcies a una ruta neuronal predeterminada que s’anomena arc reflex, el qual s’activa abans que l’impuls pugui arribar al cervell. El reflex és, per tant una resposta automàtica, que no requereix un pensament conscient.[1] Els reflexos són adaptacions evolutives per a la primera subsistència.[2] Són un mecanisme amb què naixem (innats) i que no requereixen aprenentatge ni decisió per part del cervell (involuntaris), sinó que són respostes procedents de la medul·la espinal, cosa que els confereix major rapidesa. Poden consistir en respostes motores o glandulars. Un exemple d'aquest tipus seria el reflex de succió en els nadons. Això no obstant, Ivan Pàvlov descobrí, que els reflexos també es poden aprendre, mitjançant condicionament i habituació.[3][4] El funcionament vegetatiu de l'organisme (circulació sanguínia, respiració, deglució) està regulat i controlat per reflexes.[5] Comprovar els reflexes d’una persona pot servir per fer diagnòstics mèdics.[6][7] Elements de l'acte reflex involuntariUn reflex suposa un òrgan receptor, un òrgan efector, i algun tipus de xarxa de comunicació. L'arc reflex Un arc reflex és l’acció realitzada per un conjunt d’estructures anatòmiques del sistema nerviós (receptor, neurona sensorial, interneurona, neurona motora, i efector).[8] Aquesta acció és una resposta estereotipada i involuntària a un estímul específic, com ara donar un cop a un lligament del genoll.[9] La resposta estereotipada consisteix en la coordinació ràpida de les següents accions: excitació, mitjançant un estímul, que provoca la conducció d’un missatge a la medul·la, la qual coordina la resposta, i fa que es produeixi la resposta. Cal remarcar la diferència entre aquest concepte i allò que, fora de l’àmbit científic, s’anomena “reflex”. Sovint sentim emprar aquest paraula per referir-se a moviments complexos efectuats amb gran rapides, això en realitat són “moviments balístics”.[10] Es tracta de moviments que es realitzen en menys de mig segon, però que requereixen d’aprenentatge previ, un nivell de consciència actiu i perfeccionament mitjançant la pràctica, igual que quan aprenem a caminar. Un exemple clar per marcar la diferència podria ser: quan una cosa està caient i, sense pensar-ho, l’agafem al vol abans que toqui al terra. Això requereix la coordinació de nombroses àrees motores és a dir, intervé l'escorça cerebral, cosa que no passa amb els reflexos, els quals depenen únicament de la medul·la espinal.[11] L’arc reflex, depenent del curs i determinació de la neurona pot implicar reflexos musculars del tronc i les extremitats, o bé, reflexos auditius, vestibulars i de respiració, com ara rebre senyals sensorials que parteixen dels receptors, processar aquests senyals i realitzar les respostes. Propietats dels reflexosS’observa que els actes reflexos presenten les següents propietats:[12]
Criteris de classificacióUna manera de classificar-los és atenent als criteris de: funcionalitat, acció, o durada. També es poden classificar per: localització o part del cos que hi intervé, antiguitat ... Segons la seva funcióEls reflexos poden ser, segons aquesta classificació:
Segons l'accióSegons aquest criteri, els reflexos es poden classificar com a reflexos posturals o de desplaçament, i reflexos d'aproximació o d'orientació. Els primers, es poden exemplificar en el reflex natatori (un reflex dels què es tenen fins als cinc mesos d'edat), i els segons es poden exemplificar amb el reflex de Magnus o tònic-cervical, que desapareix fins als dos o tres mesos d'edat. Segons la duradaEls reflexos es poden classificar en: reflexos permanents i reflexos que desapareixen o primitius. Els reflexos permanents són, per exemple, parpellejar, el sotrac de genoll o la respiració. Els reflexos que desapareixen són, per exemple, el reflex de Moro i el reflex de Babinski. Reflexos dels humansReflex osteotendinós Els reflexos d'estirament o reflexos osteotendinosos comporten un estirament o contracció muscular en resposta a la percussió d'un tendó. Es coneixen els següents:[15]
Reflex de flexióS'origina a partir de receptors del dolor presentes a la pell i als músculs (receptors nocioceptius). La seva estimulació produeix una resposta motora que tendeix a separar el membre de l'estímul dolorós, activant els múscul flexors de l'extremitat afectada, és per això que també se l'anomena reflex de retirada.[16] Té la funció fisiològica d'evitar que els teixits siguin danyats greument. S'activa amb relativa freqüència en la vida quotidiana, per exemple si quan caminem trepitgem un clau o quelcom punxenc, automàticament la cama es flexiona i el peu se separa del terra, en un intent de minimitzar el dany. Reflexos arcaicsSón propis del nounat i del lactant. A mesura que el cervell va progressant en la seva maduració, aquest tipus de reflexos desapareixen. Si persisteixen a partir de certa edat, es considera un signe de malaltia provocada per una alteració en el desenvolupament del sistema nerviós. Reflexos vegetatius Els centres reflexos encarregats de determinades respostes específiques estan situats a diferents nivells de la medul·la, en són un exemple els que produeixen l'erecció del penis, l'ejaculació, la secreció de la suor, etc. Altres es localitzen al bulb raquidi, que és una part de la medul·la, situada a prop de l'encèfal, i on estan els centres del control de la respiració, circulació, i deglució. Un altres, como ara la tos; el parpelleig; els reflexos posicionals, mitjançant els quals es manté l'equilibri del cos en condicions estàtiques i dinàmiques; el del to muscular; envermellir-se o empal·lidir-se, poden ser més complexes. Si bé, tots ells són innats, és dir no apresos, s'hi pot exercir un determinat control. Reflexos patològicsHi ha nombrosos quadres clínics que descriuen transformacions de centres nerviosos els quals són útil per fer diagnosis. Entre els múltiples casos d'interès en patologia diagnòstica cal destacar, per exemple, el reflex de Flatau, o dilatació de la pupil·la por inflexió del cap, que es produeix en la meningitis; el reflex de Capp, trastorn vasomotriu específic de la pleuritis. Lleis dels reflexosLa medul·la és l’origen dels moviments involuntaris. Això és fàciment demostrable: si decapitem una granota, veurem que punxant una de les anques, el múscul reacciona arronsant-se, és a dir la resposta es produeix independentment del cervell. Les condicions i caractístiques d’aquests actes reflexos segueixen unes lleis naturals, les quals són una expressió del principi segons el qual la reacció és proporcional a l’acció; o sia, a la intensitat de l'estímul. Un estímul d’ intensitat creixent ocasionarà moviments cada vegada més enèrgics i més generalitzats.
El reflex condicionatIvan Pàvlov, sense voler, va impulsar l'estudi dels reflexos condicionats establint una manera de crear els reflexos condicionats. Això és: reflexos que apareixen per experiències prèvies del subjecte. Referències
Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reflex
|
