Ramon Maria Riudor i Capella

Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2021)

Ramon Maria Riudor i Capella

Biografia
Naixement	26 juliol 1867 Barcelona
Mort	20 abril 1938 (70 anys) Tiana (Maresme)
Activitat
Ocupació	arquitecte
Família
Fills	Lluís Riudor i Carol

Ramon M. Riudor i Capella (Barcelona, 26 de juliol de 1867^[1] – Tiana, 20 d'abril de 1938)^[2] va ser un arquitecte.

Era fill de Ramon Riudor i Nin, comerciant natural de Barcelona i de Maria Antònia Capella i Sabadell, natural de Mataró. Titulat l'agost de 1890. Entre els seus primers treballs hi ha el teatre del Balneari d'en Porcar (1890),^[3] al barri de Remolins de Tortosa, i la casa Formosa Ragué (1892) de Sant Sadurní d'Anoia. Realitzarà també un sepulcre per a Porcar i Tió, al cementiri del Poblenou, o de l'Est, a Barcelona (1894).^[4] Tot fa pensar que era nebot de la muller de Manel Porcar. Anys més tard farà encara els plànols (1910) de la casa Bernardo Grego situada a l'Eixample tortosí.^{[cal citació]}

D'ençà de l'any 1900, i per espai de més de tres dècades, Riudor va ser arquitecte municipal de Tiana i hi realitzà moltes obres. En són exemples: can Guardiola, ca l'Artusa (1906), el Casino de Tiana-Sala Albèniz^[5] (1911-1915), can Boccato (1912) i can Fatjó (1914), can Bretós (1915), la parada del tramvia (1915-16), la casa de la Punxa–can Robert (1916-18), conservada parcialment, can Cruspinera (1917), can Mascaró (reforma 1920) o can Vergés (1927).^{[cal citació]}

A Barcelona realitzà la casa Joaquim Masachs (1903), les cases Narcís Mariné (1903-1905), la casa Gabriel Aixelà (1904), can Sans Bemet, del que en resta sols la reixa exterior, el projecte de nova església de Sant Joan d'Horta (1905) i la casa Elimia Trabal de Polit (1911).^{[cal citació]} A la comarca del Maresme, a Sant Andreu de Llavaneres hi té can Farners (1906-1911) i la Sala Matas (1909).^{[cal citació]} També és obra seva el Panteó Serrahima (1905) dins del cementiri de Lloret de Mar.^{[cal citació]}

L'arquitecte va contraure matrimoni amb Carme Carol Rosés i foren pares de Lluís Riudor i Carol, arquitecte, paisatgista i director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1940 i 1968.^{[cal citació]}